MAS NUIX. CASTELL DE LA SISQUELLA. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA

Fèiem camí a Guimerà on havíem d’arribar abans de les 11,00 per assistir a la reunió anual de Guimera.info, malgrat que anàvem justets de temps, ens aturaríem a la Sisquella, Ribera d’Ondara per retratar – una vegada més – el mas de Nuix, i l’església advocada a la Marededéu de la Salud.

L’escut de la façana està completament erosionat, Rafael Jose R de Espona , explica que hi havia “ en campo de oro, una faja de azur acompañada de tres nueces, dos y una”

Ens agradaria trobar algun lector amb traça per al dibuix que ” reconstruís ” aquell blasó, i que ens els fes seguir a l’email castellardiari@gmail.com , i l’afegiríem a la publicació.
Els Nuix foren una de les “ grans famílies” de la Segarra:

https://www.somsegarra.cat/personatges/noticia/2724/baronia-de-perpinya

LOS NUIX DE CERVERA, BARONES DE PERPIÑA

Rafael Jose R de Espona

CAL NUIX. Cervera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45651

CAL NUIX.Ivorra

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26034

Del mas Nuix a la Sisquella llegia; Casa fundada l’any 1480 pels Nuix de Cervera al centre del poble, al voltant de la qual s’estructura el nucli urbà.

Edifici de planta irregular amb façana principal orientada a migjorn i coberta a doble vessant que presenta de ràfec de teula.

Davant d’aquesta façana, s’hi basteix un baluard que, alhora que servia com a element de defensa davant un possible setge mitjançant un tancat, s’emprava per usos agrícoles.

L’accés al baluard es fa a partir un portal adovellat, sobre el qual hi ha un relleu d’un escut molt erosionat de la família Nuix.

Les façanes de l’edifici s’estructuren en planta baixa, primer pis, i a les façanes de tramuntana, s’afegeix, les golfes. També hi ha una porta d’accés a la façana de ponent, estructurada a partir d’un arc adovellat.

Cal destacar la presència d’estructures cilíndriques amb coberta cònica, que presenten una obertura espitllada en el seu parament, bastides sobre els angles superiors de les façanes exteriors de l’edifici, en forma de garites.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26167

L’església advocada a la Marededéu de la Salut, rebia els drets i les obligacions parroquials de l’antiga església parroquial de Montpaó, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per influència nefanda de les esglésies que neguen validesa al Concili d’Efes que va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-montpao-sant-antoli-i-vilanova

MAREDEDÉU DE LA SALUT DE LA SISQUELLA. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/11/marededeu-de-la-salut-de-la-sisquella.html

LE CHÂTEAU SISQUELLA, RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA, LLEIDA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/10/le-chateau-sisquella-ribera-dondara-la.html
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, , elevin a l’Altíssim la pregaria dels segarrencs , Kurds, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis … pagesos, ramaders, pescadors, , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA GORGA O GUARGA, PREIXENS. LA NOGUERA

Passaven llargament les 16,00 hores, veníem de Vallfogona de Balaguer, on havíem dinat desprès de la reunió anual de Guimera.info, i teníem intenció – recordeu que l’infern esta empedrat de bones intencions- d’arribar-nos fins al límit de Oliola i Tiurana per retratar l’església de Sant Silvestre de Serralta

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-silvestre-de-serralta-oliola

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/05/esglesia-de-sant-silvestre-de-serralta.html

A les envistes encara de Mafet, ara terme d’Agramunt a la Comarca de l’Urgell jussà, al Tomàs Irigaray Lopez, li cridava l’atenció un campanar d’espadanya enmig dels camps, i decidíem arribar-nos-hi per camins de terra

Eren les restes del santuari de la Mare de Déu de la Gorga, situades ja al terme de Preixens, a la comarca de la Noguera, , que havia retratat l’any 1986, la Maria Carme Vidal i Torruella (07 de juny 1960), quan encara no s’havien ensorrat les teulades de la hostatgeria

El Tomàs Irigaray Lopez farà un magnífic reportatge fotogràfic.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-la-gorga-preixens

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/gorga

Es tracta d’una església romànica molt enrunada, situada en el sector sud-est d’un conjunt d’edificacions datables entre els segles XV i XVII, corresponents a l’hostatgeria o casa que acompanyava el santuari des d’època moderna. El temple, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, té la volta enrunada, com també part de l’absis i bona part del mur sud; la façana de ponent està embeguda en el mur est de l’edifici de dues plantes que podria correspondre a les dependències del santuari modern.

La volta de l’església, probablement de canó de perfil semicircular, era reforçada per quatre arcs torals, dos dels quals recolzaven directament sobre pilastres de planta rectangular adossades als murs. Els altres dos arrenquen d’una espècie de cartel·les, o culs de llàntia, molt poc sortides i també de planta rectangular, que presenten fines motllures rectes i en boet a l’extrem final, situades simètricament entre pilastres i que podrien correspondre a una refacció posterior. Al llarg de tot el mur de la nau i l’absis corre una cornisa motllurada en cavet que marca el punt d’arrencada de la volta.

La porta d’entrada s’obre en el mur meridional, i és formada per dues arquivoltes esglaonades de mig punt, amb dovelles llises, però amb cantonades rebaixades en cavet, on a l’arquivolta exterior s’han col·locat perles o boles. A l’interior, aquesta porta conserva la llinda amb les pollegueres i els encaixos del forrellat a la paret de ponent. Actualment, hi ha dues portes més que donen a la nau romànica, una al mur nord i l’altra al mur de ponent. Totes dues són posteriors a l’obra original.

La il·luminació interior sembla que s’efectuava per mitjà de dues finestres d’esqueixada simple, situades l’una al centre de l’absis i avui molt malmesa, i l’altra al mur de ponent; aquesta darrera amb arc de mig punt adovellat.

Totes les solucions arquitectòniques adoptades en aquest edifici ens fan situar l’obra entre el final del segle XII i la primera meitat del segle XIII.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/02/goigs-la-mare-de-deu-de-la-gorga.html

El Santuari forma part de la relació de monuments de Preixens:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22318

No el retrataven dissortadament els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, o – també és possible – els negatius eren destruïts per la dictadura franquista.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/PREIXENS

Tampoc el Josep Salvany Blanch, que retratava “imatge de la Mare de Déu a l’ interior d’ una església de Mafet”, que escrivíem suara, podria ser justament la de Nostra Senyora de la Guarga,

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6452/rec/1

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/05/santuari-de-nostra-senyora-de-la-guarga.html

Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels noguerencs, Kurds, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis … pagesos, ramaders, pescadors, , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA DE SANT SILVESTRE DE SERRALTA. OLIOLA. LA NOGUERA.

Al mati del dissabte 11.5.2024, assistíem a la reunió anual de guimera.info, el Tomàs Iriragay Lopez i l’Antonio Mora Vergés, en son membres.

Dinàvem al Balneari de Vallfogona de Riucorb, i passades llargament les 16,00 emprenien viatge en direcció als límits dels termes d’Oliola i Tiurana.

Desesperàvem de localitzar l’església de Sant Silvestre, atesa l’absoluta manca de senyalització, Déu però, estava amb nosaltres, i gràcies al propietari del Mas d’en Pla, que ens acompanyaria, accedíem a l’església de Sant Silvestre de Serralta, de la que en diu l’enciclopèdia que és un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals que arrenquen de sengles pilars adossats als murs laterals, i coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral. Actualment, l’absis és tancat per un envà i s’ha convertit en sagristia.

 

La porta actual, sense caràcter, s’obre en la façana de ponent, i la porta original, paredada, és situada a la façana sud i només és visible des de l’interior, atès que exteriorment és amagada per la construcció dels nínxols del cementiri, que és adjacent al costat sud de l’església. No es pot precisar la forma d’aquesta porta, ja que només és visible el cap-i-alt i la llinda interior.

A la mateixa façana sud, prop de l’extrem de llevant, hi ha una finestra de doble esqueixada, com la que hi ha, paredada, al centre de la conca absidal, al costat sud, la qual no correspon a l’obra original.

 

A la façana de ponent, sobre la porta actual, hi ha una finestra geminada, mancada del mainell, emfasitzada per un reclau en el mur, que per la part exterior és molt malmès, però que es conserva molt bé a l’interior. Cal assenyalar les semblances d’aquesta finestra i la seva col·locació, amb la que podem veure a la propera església de Sant Ermengol de Tiurana.

 

El nivell del paviment de l’església és més baix que el de l’exterior i per a accedir-hi, tant en la porta actual com en la porta original, hi ha quatre graons. En els murs nord i oest hi ha un banc d’obra corregut i en el mur nord hi ha un petit sòcol, que es repeteix en el tram de llevant del mur sud i en la base dels pilars dels arcs torals, que fa la impressió, per la seva irregularitat, que correspon a un incident en el procés constructiu de l’edifici.

L’interior és totalment arrebossat i pintat, fruit del mateix procés de decoració en què es clausurà l’absis i s’obrí un altar, buidat en el mur nord. Per tant, no és possible observar-ne les característiques constructives dels paraments. L’aparell és només visible, doncs, a l’exterior, on els paraments són formats per carreus ben escairats, de talla irregular, i disposats en filades molt ben ordenades. Les façanes no presenten cap tipus d’ornamentació, llevat de la finestra ja esmentada de la façana oest, on també hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, amb els arcs formats per dues úniques dovelles. El ràfec de tot l’edifici és format per una senzilla motllura bisellada, i en l’absis hi ha sis lesenes encastades en el parament, sense relleu, que semblen correspondre a un primer assaig de construcció, adaptada a les formes ornamentals de l’arquitectura llombarda, que no es va arribar a completar.

Aquest inici de decoració absidal, juntament amb les característiques formals i constructives de l’edifici, indiquen clarament l’adscripció de l’església de Sant Silvestre a les formes pròpies de l’arquitectura de la fi del segle XI o del principi del segle XII, encara fidels a les formes llombardes, que no es desenvolupen plenament en la composició de l’edifici.

Prop, passat el termenal amb Tiurana, sense camí per accedir-hi, hi ha la capella advocada a l’arcàngel Sant Miquel, del mas Pinós, de tradició romànica, ja tardana ,amb porta adovellada, i fossar.

Malgrat que l’horari del REINO està desfasat en dues hores amb l’horari solar, i que a la primavera els dies s’allarguen, només teníem ocasió de retratar-la de lluny, com fèiem també amb l’església de la Serra de Castellar.

Retratàvem també i un imponent edifici quasi totalment enrunat del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

Tenim feina, esperem que alguns dels lectors, potser de la mateixa zona, ens facin arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/12/goigs-sant-silvestre-sant-silvestre-de.html
Que Sant Silvestre i Sant Antoni de la Sitja, , elevin a l’Altíssim la pregaria dels noguerencs , Kurds, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis … pagesos, ramaders, pescadors, , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

FOTOGRAFIA IDENTIFICADA COM CAN CIURANA DE RIUDELLOTS DE LA SELVA

LA FOTOGRAFIA IDENTIFICADA COM CAN CIURANA DE RIUDELLOTS DE LA SELVA, CORRESPON EN REALITAT A LA TORRE PONÇA A PRIMERIES DEL SEGLE XX.
el 13/04/2024.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig 2019) , davant la Torre Ponça.

L’Elvis Mallorquí Garcia (Riudellots de la Selva, 1971), ens aclaria que la imatge , vista de la façana principal de la masia de can Ciurana a Riudellots de la Selva, feta entre 01/01/1880-31/12/1920, per un fotògraf del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com, corresponia en realitat a la Torre Ponça, la imatge però, és d’abans de la reforma que va fer-s’hi vers el 1905-1910, que van alçar un pis més la torre. Originàriament, a l’edat mitjana, era coneguda com el mas Ponç.

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51910/Vista%20de%20la%20fa%C3%A7ana%20principal%20de%20la%20masia%20de%20can%20Ciurana%20a%20Riudellots%20de%20la%20Selva

Ho farem saber a consultes@inspai.cat per tal que puguin esmenar les dades de l’arxiu.

Una imatge molt semblant, i del mateix fons, està correctament identificada:

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51918/Masia+de+la+Torre+Ponca+a+Riudellots+de+la+Selva

En relació a la vostra publicació:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/03/ens-podeu-explicar-quan-i-perque-va.html

Les dues imatges, encara que s’assemblin, no corresponen a la mateixa casa:

la que no té torre és el mas Ciurana, efectivament.

També es coneix avui com ca n’Aimeric, i antigament era el mas Guerau de Benaula.

Catàleg de masies:

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/241951/documents

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/241951/documents

Com es mal costum, l’ombra del feixisme ens cobrirà pels segles del segles, cap dada de l’autor de la “ transformació” a https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1547

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Trobem a la xarxa dades de “ persones” quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània, o a perseguir grups objectivament identificables, SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics, o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem a l’email castellardiari@gmail.com dades de l’autor “desconegut “, la ” invisibilitat ” era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en a seva dèria de dessolar la terra catalana.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ERMITA/CAPELLA DE SANT AMANÇ. SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET


El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’ermita de Sant Amanç , de la que ens explica Patrimoni Gencat ; construcció d’una sola nau amb planta rectangular i absis poligonal de més baixa alçada. Les parets gruixudes estan aguantades per contraforts laterals, no havent-hi cap obertura fora les de la façana, aquesta té l’entrada emmarcada per un arc de mig punt adovellat i a cada banda una finestra rectangular de pedra (actualment només queda la del costat esquerra). Sobre la porta hi ha un rosetó de petites dimensions en forma circular i més amunt un campanar de paret o d’espadanya (on hauria d’haver-hi la campana) d’arc de mig punt amb frontó triangular. Està feta amb pedres regulars, no gaire polides, les cantonades estan reforçades amb pedres escairades molt més polides.

El terme ‘ermita’ es fa servir per designar els edificis religiosos situats fora dels nuclis urbans, el creixement urbà de Sant Feliu de Guíxols, fa que calgui designar ara Sant Amanç com ‘capella’.

http://www.socsantfeliudeguixols.com/ermita-de-sant-amanc

7 NOTÍCIES + 7 IMATGES DE SANT FELIU

El Joan Bigues publica una fotografia del interior de l’ermita amb la coberta nova.

En ocasions designem la comarca amb la paraula catalana ‘jussà’, com el tema ha estat objecte de controvèrsies – sempre amb persones de cognoms catalans -, utilitzo la denominació que tant li agradava al Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d’abril de 1981)

ESGLÉSIA DE SANTA PEL.LAIA. LES GAVARRES. GIRONA. CATALUNYA


L’església de Santa Pel•laia, exercia com parròquia d’aquesta població de masies escampades per les Gavarres, amb una extensió propera als 350 quilòmetres quadrats; la construcció està emplaçada en el replà d’una alta carena d’aquesta serralada, en un punt albirador d’amplis panorames sobre l’Empordà i el Gironès i la Selva.

El lloc de “Sanctae Pelagiae” surt esmentat l’any 1064 en el testament de Ponç, preceptor de la Seu de Girona. A les “Rationes Decimarum” dels anys 1279 i 1280 hi figura l'”ecclesia de sancta Pelagia”, la qual consta com a parroquial als nomenclàtors diocesans del segle XIV i posteriors.

La descripció tècnica ens diu; edifici d’una nau capçalera poligonal; la seva orientació ha estat capgirada: l’absis actual és a l’extrem de ponent i el frontis a llevant. L’interior ha estat enterament cobert d’arrebossat, igualment que bona part del parament extern. A l’extrem de llevant de la nau hi resta un tram del temple romànic: dues crugies amb volta de canó sobre dos arcs torals de mig punt amb pilars adossats que han estat arranats a bona altura. En aquest tram s’hi afegí un cor. El sector occidental de la nau, d’època molt posterior a l’esmenta’t, és de més amplada i s’hi obren deus capelles laterals; les coltes són de llunetes.

 

La façana actual té una porta rectangular amb llinda i un petit rosetó. Al NE de l’edifici s’hi dreça el cloquer, torre quadrangular amb arcs de mig punt i coberta prominent. Només és visible en alguns espais el parament de la part menys antiga, de grans rebles lligats amb morter.

Santa Pel•laia, malgrat que no ha tingut poeta que la canti, està ‘ voltada de soledats’, com em recorda encertadament el Josep Olivé Escarré.

SANT JAUME DE VALLHONESTA. SANT VICENÇ DE CASTELLET. EL BAGES

Dimecres 10.4.2024 recollia a les 9,00 al Joan Moliner Manau ( Sabadell, 1936 ), al Josep Simó Deu ( Sabadell, 1935 ), al Tomàs Irigaray Lopez, i emprenien viatge cap a Sant Vicenç de Castellet, on accedirem a la capella de Sant Jaume de Vallhonesta, acompanyats per l’hostaler actual, Josep Maria Llovet Cadena.

Esmorzàvem assentats al sol, que ja escalfava força , malgrat que el dia s’havia aixecat fred.

El Josep Maria Llovet Cadena, feia una excel·lent tasca, netejant l’indret, i evitant que la capella de Sant Jaume de Vallhonesta, es malmeti, cosa que plaïa a l’hostaler emèrit Joan Moliner Manau, a la resta del grup, i a les moltíssimes persones que al llarg de l’any passen per aquest rodal.
N’havien escrit força d’aquest indret:

VALLHONESTA EL RECORD VIU DEL CAMI RAL

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/vallhonesta-el-record-viu-del-cami-ral.html

LES RUNES DE SANT JAUME DE VALLHONESTA. BAGES

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/11/les-runes-de-sant-jaume-de-vallhonesta.html

VALLHONESTA, VILADOMS DE BAIX, una història d’amor.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/vallhonesta-viladoms-de-baix-una.html

Al Joan Moliner i Manau, en ocasió dels seus primers 70 anys.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/08/al-joan-moliner-i-manau-en-ocasi-dels.html

l’hivern 71

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/lhivern-71.html

AL JOAN MOLINER I MANAU EN OCASIO DELS SEUS 72 ANYS.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/12/al-joan-moliner-i-manau-en-ocasio-dels.html

MOLINER,73.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/12/moliner73.html

MOLINER’74

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/12/moliner74.html

No en trobava fotografies al Fons Estudi de la Masia Catalana, ni al Fons Salvany, ni al fons Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922), Ni al Fons Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 – 22 de juny de 1923)

Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891–1931) havia retratat, Campanar i façana de l’església de Sant Pere de Vallhonesta

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/36480/rec/3

No tinc cap dubte que la dictadura franquista destruïa fons gràfiques i fotogràfiques al ensems que la vida i la dignitat de moltes persones

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació” a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,.., els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes, i deixin de perdre el temps, la “ sensació” de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és ex-aequo

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?

https://www.lavozdigital.es/provincia/asesinato-dos-guardias-civiles-barbate-acabamos-enterrar-20240213141146-ntv.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.

Que Sant Jaume i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís … , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

SANT SALVADOR DE TORRE ABADAL. CASTELLNOU DE BAGES

 


Anàvem de tornada el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, creuàvem per camins presumptament asfaltats , des de Callús fins a Santpedor; en algun moment apareixia davant nostre la urbanització d’El Serrat, a les envistes quasi de la plana del Bages, però situada encara a la banda sud-oriental del terme de Castellnou.

Malgrat que el Joan, ja havia fet la visita de Sant Salvador – i la té perfectament documentada – ens desviem pel laberint de carrers de la urbanització fins arribar davant la petita esglesiola.
Apareix documentada el 1038, consta que fou capella d’un mas anomenat , Torre Abadal – aquesta denominació, implica sempre, un domini eclesiàstic – , que en aquesta ocasió pertanyia al monestir de Sant Benet de Bages.

D’origen clarament romànic, fou aixecada entre els segles XI i XII. Té una estructura molt senzilla, d’una sola nau amb absis; el campanar i els contraforts, foren afegits posteriorment.

L’edifici actual és el resultat d’un gran nombre de modificacions i reformes – que sens dubte amb la millor voluntat – han aconseguit quasi eliminar els elements romànics originals.

Recollia imatges de la façana i d’ambdós costats, mentre el sol s’escolava darrera de la serra de Castelltallat, i les ombres s’ensenyorien de les terres planes del Bages.

Quan creuàvem Sant Pere d’Or [ Santpedor], ja calia portar encesos els llums de posició.

Antonio Mora Vergés

SANT NICOLAU DE PUIG CASTELLAR. A l´Amella del Vallès Oriental

Ens costava un xic a la Maria Jesús Lorente Ruiz i a l’Antonio Mora Vergés, trobar l’accés al camí de terra, que en un suau ascens ens portarà davant l’ermita de Sant Nicolau, que es troba a dalt d’un turó molt proper al nucli urbà de l’Ametlla del Vallès. Atribuïm la maca de senyalització a la crisi econòmica – ara és el que toca – aviat ens temen que tornarà allò de la ‘conspiración judeo-masónica ‘ , que semblava oblidat.

Datada l’any 1106, figura com a Sant Nicolau de Puig Castellar. A l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Genís, l’any 1123, ja hi surt esmentada com a subjecta a la parròquia. Al llarg dels temps va ser reformada i engrandida, ja que en la façana del cantó de tramuntana hi ha encara restes d’una petita barbacana o ràfec que demostra la poca alçada dels seus primers temps.

L’actual capella, construïda sobre l’edifici romànic, no permet destriar les parts primitives perquè l’aparell queda ocult per l’arrebossat. D’una sola nau de planta rectangular amb unes mesures aproximades de 12 per 6 m. Al mur de ponent, disposa d’un campanar d’espadanya amb un arc de mig punt i de la porta d’accés de llinda plana, on es marca que es va reformar l’any 1699, i d’un ull de bou que es troba a l’alçada del cor.

Al mur de migdia hi ha una porta d’estil romànic, es desconeix si és l’original.

La darrera restauració data del 1998.

Gràcies a la nostra OLYMPUS FE-100 [ la màquina miraculosa ] aconseguim una imatge de l’interior entre la espessíssima xarxa metàl•lica del petit finestró de ventilació.

A l’exterior hi ha dues creus, de ferro una damunt d’un pedró ,i de fista l’altra sobre un munt de pedra . aquesta s’aixeca en record de la Santa Missió celebrada a l’Ametlla l’any 1913.

Mentre la Maria Jesús fa la feina de recollir imatges, dono un tomb al temple, constato així que possiblement per engrandir-la en la reforma de 1.699 es va eliminar l’absis.

Antigament disposava d’un administrador, nomenat exclusivament per a distribuir les donacions que s’hi feien i mantenir el temple i el camí en bones condicions.

Ens expliquen que actualment s’hi celebren – encara – la processó del Divendres Sant, un aplec en una data propera a l’Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre) i la festivitat del sant, el 6 de desembre.

Antonio Mora Vergés

SANT ANTONI DE LES CODINES. CENTELLES. OSONA

Entravem a Centelles des de la C-17, ho fèiem pel barri de Sant Antoni situat al SE de la vila. Anàvem l’Antoni Ibáñez Olivares, el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés.

Ens crida l’atenció un campanar de cadireta; més tard sabrem que pertany a l’ antiga capella i hospital del camí ral de Sant Antoni de les Codines dit abans del Congost de les Codines . – el cartell informatiu està malmès, com dissortadament no podia ser d’altra manera- . Segons les cròniques havia estat localitzada dins l’enclavament de l’Aclau de Seva, del municipi de Seva.

La capella es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles. Els antics senyors de Centelles i els bisbes de Vic, senyors del Brull, hi van crear, entre el 1290 i el 1330, la capella de Sant Antoni, amb sacerdot beneficiat, i un hospital o hostal de camí ral. La capella era un edifici de la darreria del segle XIII, de planta rectangular, d’un estil de transició del romànic al gòtic.

Curiosament el primer nom que va tenir l’actual Centelles , el va rebre del puig o costa de Sant Antoni, travessat per l’antiga via romana i camí ral medieval, conegut abans per Podio regio o Pujolric.

Les exigències d’ampliació de la carretera moderna el 1965 van fer que la capella patís la primera modificació quan es va haver de retallar un metre i mig a conseqüència de l’ampliació del pont que hi havia a la sortida de la població.

Finalment, el 1987 va haver de ser aterrada i traslladada a l’emplaçament actual, dins el municipi de Centelles. Tot i que algunes pedres van quedar sepultades sota la carretera, les de més valor es van recuperar. La benedicció de la nova capella de Sant Antoni es féu al setembre del 1991. D’altra banda, l’hospital fou enderrocat per les obres de la C-17 i només es conserven els finestrals gòtics del segle XV.

Recollirem imatges de la refeta capella; sentim per Sant Antoni Abat, una particular veneració.

El progrés – dissortadament al nostre país – s’associa amb massa freqüència a la destrucció del patrimoni històric; el trasllat de la capella de Sant Antoni de les Codines – amb totes les critiques ‘tècniques’, que vulgueu – és una excepció que cal recollir i difondre.

Antonio Mora Vergés.