SANT SADURNI DE FUSTANYÀ. EL ROMÀNIC EXCEPCIONAL DE LA VALL DE RIBES. EL RIPOLLÈS.

Ens quedàvem estorats la Irene Tironi Laporte , la Sonia Ortiz Tironi , el Celestino Cajucom Velasco, i l’Antonio Mora Vergés, quan ens topàvem amb aquesta església romànica que s’esmenta ja l’any 978 en l’acta de consagració de Sant Jaume de Queralbs – que aleshores n’era sufragània -, i que segons les cròniques pertangué al monestir del Canigó.

Actualment Queralbs – situada relativament prop del llit del riu Fresser – és la capital de la part alta de la Vall de Ribes, durant l’edat mitjana – Alta i Baixa – per qüestions defensives, la població vivia en punts més elevats.

Sant Sadurní va ser reformada al segle XII; l’església de magnifica factura romànica, és d’una nau amb volta puntada i un absis més petit amb cornisa amb mènsules i una finestra central.

l’absis és separat de la nau per un arc triomfal.

El portal és a la façana de migdia, i és format per arquivoltes amb degradació. La porta conserva la ferramenta romànica.

S’explica d’aquesta església , per la perfecció en que estan posades les seves pedres i carreus , que la seva construcció fou duta a terme per unes fades. Per dir-ho de forma que ho faci conciliable amb la fe catòlica , enlloc de ‘fades’, entenem que hauria de dir ‘angels’.

El comunidor – campanar, de factura maldestra, està clar que fou construït pels homes durant les reformes dels segle XVI.

Sant Sadurni s’aixeca en els temps en que hom sentia satisfacció per les tasques ben fetes; això s’acaba dissortadament a les darreries de la baixa Edat Mitjana, i mai més tornarà a produir-se.

En el nostres dies, la gent compra únicament ‘preu’, la pregunta ara en tot els casos és ‘ això quin preu té ?.’, la qualitat i tot el que hi anava associat, son cosa del passat.

Per la intermediació de Sant Sadurni, reitero la meva sempiterna pregaria; Senyor, allibera al teu poble, també de la seva pròpia estultícia!!!!

Antonio Mora Vergés

ESGLESIA NOVA DE SANTA EULALIA DE GIRONELLA. EL BERGUEDÀ.

Recolliem images i dades de la nostra visita a l’església parroquial ‘nova’ dedicada a Santa Eulàlia.

Les cròniques expliquen que la ‘necessitat’ d’un nou edifici parroquial es fa palès des de les darreres dècades del segle XIX, el creixement demogràfic provocat bàsicament per les colònies tèxtils, dona l’any 1900 un cens de 2953 persones. Per raons bàsicament de control dels obrers, la major dels establiments fabrils que s’aixequen al costat del Llobregat tindran la seva església pròpia.

És cert però, que l’església de Santa Eulàlia del segle XIV tenia una sola nau, i l’assistència – obligada en molts casos al culte, en percentatges que voltaven i/o superaven el 50% de la població – havia fet que es quedes petita.

Al 1907 és venuda, i passa a tenir destinacions tant curioses com: una indústria tèxtil, una fàbrica de fideus, un esbart, una cafeteria, darrerament dona aixopluc a les activitats de caire social i cultural.

La primera fase de la ‘nova’ Santa Eulàlia, iniciada l’any 1903 a partir d’un projecte d’Alexandre Soler i March, fou inaugurada el 1905, però no és fins el 1958 que s’inaugurà de forma oficial; les últimes intervencions foren les del campanar.

Al seu interior hi guarda un Sant Crist procedent de l’antiga parròquia.

Quan a la descripció tècnica llegim : És un edifici de planta de creu llatina, estructurada en tres naus, la central més alta, amb una capçalera formada per tres absis semicirculars i un transsepte marcat. Les naus són cobertes amb voltes de canó reforçades per arcs torals. També trobem tot de capelles laterals. Sobre el creuer s’alça la torre coberta amb una cúpula esfèrica i als peus de l’església, el campanar, també una torre. El parament és de pedres irregulars unides amb morter. Destaquem el seu exterior, de gustos historicistes, té arcs cecs, bandes motllurades o la porta d’entrada, un arc de mig punt amb arquivoltes suportades per petites columnes exemptes.

Quan tingueu oportunitat , incloïu Gironella en llista de visites per la comarca del Bergueda, Catalunya

 

Que Santa Eulàlia, elevi a l’Altíssim la pregària des catalans, Senyor, allibera el teu poble !!!!

CAPELLA DE PUIGSEC, ADVOCADA A SANT PONÇ. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONa

la Carme Torrents i Buixó, retratava l’any 1981, la capella de Puigsec, advocada a Sant Pon´, al terme de Sant Julià de Vilatorta, a la comarca d’Osona

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/69610

La història de la capella , advocada a Sant Ponç, i on es venera també a Sant Josemaría Escrivá de Balaguer , va unida a la del mas Puigsec, i les primeres notícies de la capella corresponen a l’any 1.687, tot i que és possible que anteriorment existís un temple romànic.

https://www.flickr.com/photos/1c3vic/albums/72177720316861910/with/53713855749

A principis del segle XX, el mestre d’obres Miquel Pallàs Sala (1876-1943) va executar l’ampliació del temple, construint el panteó lateral, i també el porxo modernista d’arcs parabòlics i l’arc d’entrada a la casa

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/miquel-pallas-sala

El dia 11 de maig s’hi celebra l’aplec de Sant Ponç i s’ofereix un panet als assistents. Aquest aplec es relaciona amb l’antiga tradició de l’amoïna del pa per a la fundació testamentària.

Llegia de l’ Aplec de Sant Ponç a Sant Julià de Vilatorta (Osona) – se celebra l’11 de maig a la casa pairal de Puigsec on el sant, patró dels herbolaris i apicultors, hi té una capella dedicada i que és lloc de referència i devoció per als vilatortins. La gent arriba en mica, uns amb cotxe i altres a peu. Uns segueixen la traça de l’antiga processó que pujava per la sinuosa carretera dels xiprers i altres enfilen per la drecera. S’hi fa el ritual de la benedicció del terme des del pedró. A la capella, s’oficia la missa dedicada al sant que acaba com és costum amb el cant col·lectiu d’unes estrofes dels Goigs de Sant Ponç. A l’entrada de la casa pairal hi ha unes saques amb els panets per ser beneïts i repartits a tots els assistents. Com és habitual la celebració compta amb la presència de membres de la família Sitjar de Togores Calvo, de la casa pairal de Puigsec.

https://www.mesosona.cat/ca/cultura/la-capella-de-sant-ponc-celebra-el-tradicional-aplec-del-pa/1/7383

https://www.vilatorta.cat/actualitat/noticies/2018-05-17-mes-de-200-persones-a-laplec-de-sant-ponc.html#

https://www.flickr.com/photos/1c3vic/albums/72177720316861910/with/53713855749

 

Preguem també a Maria que com havia fet a les Noces de Canà, explicant a Jesús ” no tenen vi”, faci una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia, España, …, s’adrecés novament , ara per dir-li ” no tenen Pau”

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,…

María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España, fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ . Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament, ja serà un miracle.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

Antonio Mora Vergés

 

 

 

 

 

 

 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

 

 

 

 

 

 

 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA D’ORCAU. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA


La Florentina Miro Fuste, publica una fotografia del Josep Vives Domingo, on apareix el runam esfereïdor del pobles vell d’Orcau, i l’església dita de Sant Joan Baptista.

 

El Josep Salvany Blanch ( 1866-1929), la retratava com Carrer i capella de Sant Vicenç d’ Orcau :

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6073/rec/3

Ens agradarà rebre confirmació – si és el cas – d’aquest canvi d’advocació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), em confirmen que les dues imatges son de la capella de Sant Joan Baptista.

Deixarem un comentari al Fons Salvany.

Patrimoni Gencat ens diu que és una construcció d’una sola nau amb capçalera triabsidal. La nau és de la nau s’obren les dues absidioles, força més petites, i poc profundes. A la part coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. L’absis central està precedit d’un arc presbiteral i té una finestra de doble esqueixada central. Als dos costats central del mur de migdia s’obre una senzilla porta adovellada. El frontispici és coronat per l’espadanya de dues obertures.

No em sorprenia llegir ; no hi ha documentació antiga d’aquesta església, ja que la primera que s’ha trobat és la d’una visita pastoral del 1758, i després, en un Pla parroquial del 1904.

Aquesta església ha romàs molts anys desafectada i abandonada, fins que fou restaurada i dignificada vers l’any 1990.

Fotografia. Miquel Bailac.

Al Baptista, a Sant Vicenç, a tot l’estol celestial, els demanem que facin arribar la pregaria de justícia de tota Catalunya a la Altíssim. Senyor; allibera el teu poble !

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA DE SESCLOSES. VILANOVA DE LA MUGA. PERALADA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

Sant Joan Ses Closes

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de l’ermita de Sant Joan Baptista de Sescloses , situada a uns dos km de Castelló d’Empúries, si bé pertany a Vilanova de la Muga, terme històric que l’any 1974 fou agregat al municipi de Peralada.

Sant Joan Baptista de Sescloses actualment és un santuari situat al veïnat d’aquest nom, que consisteix en masos escampats. L’església és aïllada, prop del mas Xirivilla i de l’antiga riba de ponent de l’estany de Castelló, espai ocupat actualment per prats (closes), conreus i aiguamolls.

Patrimoni Gencat ens diu que és una construcció d’una sola nau amb absis trapezial.

L’edifici està arrebossat tant interior com exteriorment.

Al frontis hi ha una porta i una finestra rectangulars.

El contorn superior de la façana és corbat i al seu damunt hi ha un campanar de cadireta d’un sol arc.

Als murs laterals de la nau no hi ha cap obertura.

L’absis conserva restes d’aparell en “opus spicatum” probablement de la primitiva construcció preromànica.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-sescloses-peralada

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae38joan.htm

https://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2014/08/31/sant-joan-torna-l-ermita-49241540.html

Que Sant Joan Baptista, elevi a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!

MONESTIR DE SANT PERE DEL BURGAL. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ


L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies del monestir de Sant Pere delBurgal. La Guingueta d’Àneu, el Pallars sobirà.

Quan al topònim Burgal, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 – Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) li atorga el significat ‘vessant cobert de bedolls’

Sant Pere del Burgal apareix esmentat en documentació l’any 859, quan el seu abat, Deligat, rebé el privilegi d’immunitat del compte de Tolosa. Fou un antic monestir carolingi que es convertí en abadia benedictina femenina a finals del segle X, tot i que en pocs anys va passar a ser un priorat masculí.

Fotografia Ester Gonzalez Vidal

L’església del monestir, parcialment enrunada, és una construcció romànica de tres naus capçades a llevant per tres absis semicirculars decorats externament amb arcuacions llombardes i lesenes. La capçalera situada a l’oest es considera excepcional dins el romànic català, ja que presenta també un absis, encarat a la nau principal, de dos nivells. De la nau nord encara es conserva el mur i els arcs formers que separaven la nau lateral de la principal. En l’altra nau lateral s’observen restes de dues portes que comunicaven amb les dependències monacals. Es poden definir els perímetres d’algunes d’aquestes dependències, però és impossible, ara mateix, poder obtenir més dades sobre la seva funcionalitat.

A l’absis central de la capçalera s’hi han reproduït les pintures murals originals, que actualment es troben al MNAC i estan atribuïdes al Mestre de Pedret. Destaca la mítica figura femenina que hi apareix, la comtessa Llúcia de Pallars. A l’interior també es troba la reproducció d’una talla romànica policromada de Crist Crucificat i uns fragments de pintures murals originals.

Fotografia Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur

Fotografia Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur

https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps08pere.htm

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/01/goigs-sant-pere-apostol-sant-pere-del.html
Parlar dels Pallars inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT més devastador, que Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS de l’exercit franquista ?.

El Pallars sobirà, el jussà, la Ribagorça, l’Urgell sobirà,.., els Pirineus catalans, conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar. El turisme de sol, alcohol,.., se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners, la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar” de forma racional.

Esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANAVASTRE, ADVOCADA A SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. DAS. LA CERDANYA JUSSÀNA. GIRONA

El Vicent Miralles Tortes publica una fotografia de l’església parroquial de Sanavastre, al terme de Das a la Cerdanya jussana, provincia de Girona , advocada a Sant Iscle i Santa Victòria , de la que la Rosa Maria Asensi i Estruch , el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d’agost del 1992) , la Maria-Lluïsa Ramos i Martínez /i l’Enric Ventosa i Serra, n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712001.xml

Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre és un edifici d’una sola nau, que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, fins al punt que, tret del frontispici o façana de ponent, no resta cap més senyal aparent del seu origen romànic

Això no obstant, les dimensions i proporcions de la planta, de base trapezial, la situació de la porta d’entrada, el que semblen ser els brancals de l’arc pre-absidal i l’inici de la semicircumferència de l’absis defineixen bastant bé l’espai ocupat per l’església primitiva romànica, amb parets de 85 cm de gruix.

A l’interior de l’església no és visible l’aparell, ja que les parets són arrebossades i pintades.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010 .Vista interior de l’església.

L’absis semicircular originari va ser substituït per una capçalera carrada, i s’amplià la nau amb dues capelles afegides a ambdós costats i una sagristia, a l’angle nord-est, alineada amb la nova capçalera i corresponent al mateix moment constructiu. La porta, a la façana sud, també ha estat refeta i no queda senyal de cap finestra original. Al mur nord hi ha un contrafort i un altre a l’extrem sud del frontispici.

La part més destacable de l’edifici és la façana de ponent, que es podria datar al final del segle XII o poc més, amb un ull de bou en lloc de finestra de doble esqueixada; les dovelles de l’ull de bou tenen l’aresta exterior aixamfranada, i en cada una d’elles hi ha esculpida una mitja bola, motiu propi del romànic tardà, que es troba en diverses portalades i finestres d’esglésies de la comarca; de fet, es tracta d’un exemplar d’ull de bou únic a la Cerdanya. El mur és coronat per una espadanya de dos ulls altíssims, paredats a la part baixa. És un frontispici molt sencer i ben conservat, amb el parament fet de carreuons de mides regulars

La parròquia de Sanavastre s’esmenta per primer cop amb la forma Sanavaster en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, tot i que sembla que fou redactada al final del segle X.

Posteriorment, aquesta ésglésia és mencionada l’any 1018 en el testament sacramental d’un tal Bernat, que fou jurat sobre l’altar de “Sancti Asziscli martir Christi, cuius baselica sita est intus in villa Senavaster”. En aquest testament es fan diverses deixes, entre les quals consta que el testador llegà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un mas a la vil·la de Sanavastre.

A mitjan segle XI, concretament l’any 1048, hi ha notícia que la “parrochia de Sanavastre” era posseïda en feu per Arnau Mir de Tost, per la donació que li havia fet el bisbe urgellenc Guillem Guifré (1042-75). Poc temps després, el 1058, la documentació consigna un altre testament sacramental, atorgat aquest cop per Guillem Ramon, el qual també fou jurat “super aram altare Sancti Aciscli martiris Xpisti cuius ecclesia sita est in chomitatu Cer-ritanense in villa que dicitur Sanavastri”, en presència del jutge Albert i de diversos testimonis, clergues i laics.

A la darreria del segle XII, els homes del comte Ramon Roger de Foix i d’Arnau, vescomte de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, saquejaren l’església parroquial de Sanavastre i s’emportaren una casulla, dues vestimentes del prevere, un llibre, totes les tovalles i despullaren l’altar; ultra això, s’endugueren també 30 modis de blat dels clergues i 7 de la sagristia, 6 sesterades de vi i un calze. També profanaren el sagrari i espargiren la sagrada Forma en “llocs vilíssims”.

La parròquia de Sanavastre contribuí el 1280 en la dècima col·lectada aquell any a la diòcesi d’Urgell. Poc temps després, entre els anys 1312 i 1314, fou una de les esglésies visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona; així figura en la relació de parròquies visitades en aquells anys que ha arribat a l’actualitat; l’església de Sanavastre contribuí l’any 1391 en la dècima col·lectada a la diòcesi urgellenca.

Quan al topònim Sanavastre, tindria el significat del “ racó de la guaita “.

https://kms.cat/crawler/onomasticon/download/VII/34.pdf

El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 – Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

La retratava també la Paquita Giraud i Co – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement si fos els cas de traspàs, i la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/86342

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/87499

Escrivíem suara, La Cerdanya, l’Urgell sobirà, els Pallars, la Ribagorça, la Vegueria dels Pirineus, NO HAN DE COMPETIR pel turisme de sol i alcohol, que s’hauria de mantenir exclusivament al litoral , hi ha un turisme que aprecia la natura, el patrimoni, …, i que malda per trobar el seu lloc.

Publicat per antoniomora.verges@blogger.com a Conèixer Catalunya

LES ESGLÉSIES DE SALLENT/SELLENT DE NARGÓ. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

El Jordi Vilá Juncá publica una fotografia de la façana de l’església parroquial de Sallent de Nargó (localment conegut com a Sellent) poble del municipi de Coll de Nargó a l’Urgell sobirà, situat a 1.000 metres d’altitud, al vessant sud de la serra de Sant Joan, damunt la riba esquerra del riu de Sallent. El nom del poble podria haver-se originat en un salt d’aigua molt vertical i alt que hi ha en el proper pla de l’Estany.

De població disseminada, en el nucli urbà es troba l’església de Sant Salvador, romànica originalment, però molt desfigurada per ampliacions posteriors, Parimoni Gencat en recull una descripció telegràfica; edifici religiós d’una nau. L’absis és rectangular i entre aques cos i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta, i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, cobert tot amb lloses de llicorella.

Prop del poble es conserva la valuosa església romànica de sant Maximí de Sallent, abans Sant Andreu de Sallent d’Organyà.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15519

La Maria Rosa i el Miquel “ la parella romànica” us n’explicaran un xic més :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/03/sant-maximi-o-sant-andreu-de-sallent.html

Que sant Salvador, sant Maximí d’Ais, i l’apòstol sant Andreu, intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturiaquesta sindèmia, que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics,i els que pateixen estretors econòmiques.

Amén!

ESGLÉSIA DE LA TRINITAT DE LA TOR. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ. CATALUNYA

Li havia demanat al Joan Escoda Prats que localitzes les restes de l’ església de la Trinitat de la Tor, es troba situada a uns 40 metres a llevant de la masia de la Tor vella, en la vessant del turó, prop d’un important desnivell.

La descripció tècnica ens diu que es tracta d’una església romànica, formada per una única nau, que és rematada a llevant per un absis semicircular cobert amb quart d’esfera que, atesa a la poca alçada de la nau, arriba a ser tant alt com aquesta. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats disposats en filades regulars.

Antigament la nau estava coberta amb volta de canó feta amb pedra però actualment la teulada està esfondrada i les restes que en queden denoten que últimament l’edifici havia estat aixoplugat amb un embigat.

La part exterior de l’absis està ornamentat amb una motllura a la part superior. Al centre de l’absis s’hi obria una finestra de doble esqueixada, pràcticament derruïda ja que el mur exterior de l’absis es troba parcialment escrostonat, amb les filades de pedra despreses de la paret. A la façana sud s’hi obre una fina finestra a mode d’espitllera de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt, i a la façana oest, hi ha la porta principal d’accés, d’arc de mig punt adovellada. A l’interior de l’absis, una cornisa marca l’arrencada de la volta de quart d’esfera.

Advertia que la natura davant la greu omissió dels poders públics improvisava uns puntals per impedir l’esfondrament total.

Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) d’aquesta esglesiola amb l’esperança de poder veure-la abans del seu actual estat d’incúria i abandó.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) un parell de fotografíes de la capella de la Santíssima Trinitat de Cal Tor, al terme de Santa Maria de Merlès, a la comarca del Berguedà

Exterior 5-VI-1960

Interior 15-VIII-1981

En ambdós imatges queda clar que l’edifici no tenia ja en aquelles dates activitat religiosa.

El Dogma de la Trinitat fou aprovat en el primer concili ecumènic celebrat l’any 325 a Nicea de Bitínia, una ciutat de l’Àsia Menor.

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la Terra, de totes les coses visibles i invisibles.

I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles.

Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada.

El qual per nosaltres, els homes, i per la nostra salvació davallà del cel.

I, per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.

Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat, i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.

I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi.

Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare. I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes.

I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.

Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.

I espero la resurrecció dels morts, i la vida de la glòria. Amén.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. VILANOVA DE LA MUGA. PERALADA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església parroquial de Vilanova de la Muga, advocada a Sant Eulàlia, tancada amb pany i forrellat el dia de la nostra visita.

La descripció de patrimoni Gencat en explica que està situada al centre del poble, a davant del riu Muga. És un temple de planta basilical, de tres naus i tres absis semicirculars. La façana està formada per una portalada de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. La llinda està decorada amb tres creus gregues,inscrites dins cercles. Damunt la porta, a la part central de la façana hi ha una finestra amb arc de mig punt de mida inferior que les dues que trobem a cada costat de la portalada. Damunt el frontis, s’hi bastí una torre-campanar octogonal, que posseeix quatre arcades. al mur lateral veiem dues finestres amb arcs de mig punt, i a la part superior es conserva la cornisa. L’altre mur lateral no té obertures i la cornisa és de secció de bisell. La capçalera de l’església és formada per l’absis central semicircular i dues absidioles de la mateixa forma.

La volta de la nau central és apuntada i seguida. Les naus laterals posseeixen cobertes de quart de cercle. Els arcs formers són de forma rebaixada sostinguts per pilastres quadrades. L’arc triomfal és de punt rodó i la volta de l’ansis és de quart d’esfera. Les absidioles laterals també presenten arcs triomfals de mig punt i voltes en forma de quart d’esfera. A l’absis central hi ha la decoració mural romànica, restaurada el 1946. al fons de la conca absidal hi veiem el Pantocràtor dins l’ametlla mística. El braç dret és en posició de beneir, mentre la mà esquerra sosté el llibre. El Pantocràtor està envoltat pel Tetramorf; cada símbol ostenta el nom de l’evangelista en uns rètols que sostenen amb les mans, ungles o peülles segons el cas. Aquest tema superior és completat dos àngels serafins de llargues ales encreuades i proveïdes d’ulls. Una franja amb motius geomètrics separa aquesta part del fris situat a cada banda de la finestra central. A la dreta hi podem veure l’escena del rentament de peus; la figura de Sant Pere queda a l’intradós de la finestra. A l’esquerra de l’ansis hi ha l’escena de l’entrada a Jerusalem: Jesús és representat dalt de l’ase seguit dels deixebles. Al seu davant hi ha un arbre i al costat una torre i els murs de la ciutat. En un fris més baix hi ha uns calzes d’on brollen unes tiges amb fulles molt estilitzades. Una franja amb línies amb ziga-zaga separa aquest motiu de la draperia que ocupa la part inferior del conjunt. En el vèrtex de l’arc triomfal hi ha el crismó i en el mateix arc i els muntants, decoració geomètrica i floral.

Fotografia.Albert Martínez – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com – , cal eradicar aquest mal costum, de citar a “ la manera castellana “, oi?.

A l’interior de l’església hi ha una pila baptismal romànica monolítica de forma ovoide. És decorada amb un seguit d’arcs cecs de mig punt que arrenquen d’unes falses columnetes, esculpides en baix relleu.

També trobem una arqueta amb una inscripció en llatí i un escut a cada costat en baix relleu. Aquesta arqueta està foradada ja que un dels mossens de l’església la va utilitzar com a menjadora per les gallines.

M’expliquen que les escoles dels nens estaven a la mateixa plaça, i que foren enderrocades; a Catalunya amb els ‘amics que té no li calen enemics, oi ?. Ens agradarà rebre imatges d’aquell edifici escolar a l’email castellardiari@gmail.com

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Que Santa Eulàlia, elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor; allibera el teu poble !!!