General

L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies del monestir de Sant Pere delBurgal. La Guingueta d’Àneu, el Pallars sobirà.

Quan al topònim Burgal, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 – Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) li atorga el significat ‘vessant cobert de bedolls’

Sant Pere del Burgal apareix esmentat en documentació l’any 859, quan el seu abat, Deligat, rebé el privilegi d’immunitat del compte de Tolosa. Fou un antic monestir carolingi que es convertí en abadia benedictina femenina a finals del segle X, tot i que en pocs anys va passar a ser un priorat masculí.

Fotografia Ester Gonzalez Vidal

L’església del monestir, parcialment enrunada, és una construcció romànica de tres naus capçades a llevant per tres absis semicirculars decorats externament amb arcuacions llombardes i lesenes. La capçalera situada a l’oest es considera excepcional dins el romànic català, ja que presenta també un absis, encarat a la nau principal, de dos nivells. De la nau nord encara es conserva el mur i els arcs formers que separaven la nau lateral de la principal. En l’altra nau lateral s’observen restes de dues portes que comunicaven amb les dependències monacals. Es poden definir els perímetres d’algunes d’aquestes dependències, però és impossible, ara mateix, poder obtenir més dades sobre la seva funcionalitat.

A l’absis central de la capçalera s’hi han reproduït les pintures murals originals, que actualment es troben al MNAC i estan atribuïdes al Mestre de Pedret. Destaca la mítica figura femenina que hi apareix, la comtessa Llúcia de Pallars. A l’interior també es troba la reproducció d’una talla romànica policromada de Crist Crucificat i uns fragments de pintures murals originals.

Fotografia Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur

Fotografia Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur

https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps08pere.htm

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/01/goigs-sant-pere-apostol-sant-pere-del.html
Parlar dels Pallars inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT més devastador, que Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS de l’exercit franquista ?.

El Pallars sobirà, el jussà, la Ribagorça, l’Urgell sobirà,.., els Pirineus catalans, conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar. El turisme de sol, alcohol,.., se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners, la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar” de forma racional.

Esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

El Vicent Miralles Tortes publica una fotografia de l’església parroquial de Sanavastre, al terme de Das a la Cerdanya jussana, provincia de Girona , advocada a Sant Iscle i Santa Victòria , de la que la Rosa Maria Asensi i Estruch , el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d’agost del 1992) , la Maria-Lluïsa Ramos i Martínez /i l’Enric Ventosa i Serra, n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712001.xml

Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre és un edifici d’una sola nau, que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, fins al punt que, tret del frontispici o façana de ponent, no resta cap més senyal aparent del seu origen romànic

Això no obstant, les dimensions i proporcions de la planta, de base trapezial, la situació de la porta d’entrada, el que semblen ser els brancals de l’arc pre-absidal i l’inici de la semicircumferència de l’absis defineixen bastant bé l’espai ocupat per l’església primitiva romànica, amb parets de 85 cm de gruix.

A l’interior de l’església no és visible l’aparell, ja que les parets són arrebossades i pintades.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010 .Vista interior de l’església.

L’absis semicircular originari va ser substituït per una capçalera carrada, i s’amplià la nau amb dues capelles afegides a ambdós costats i una sagristia, a l’angle nord-est, alineada amb la nova capçalera i corresponent al mateix moment constructiu. La porta, a la façana sud, també ha estat refeta i no queda senyal de cap finestra original. Al mur nord hi ha un contrafort i un altre a l’extrem sud del frontispici.

La part més destacable de l’edifici és la façana de ponent, que es podria datar al final del segle XII o poc més, amb un ull de bou en lloc de finestra de doble esqueixada; les dovelles de l’ull de bou tenen l’aresta exterior aixamfranada, i en cada una d’elles hi ha esculpida una mitja bola, motiu propi del romànic tardà, que es troba en diverses portalades i finestres d’esglésies de la comarca; de fet, es tracta d’un exemplar d’ull de bou únic a la Cerdanya. El mur és coronat per una espadanya de dos ulls altíssims, paredats a la part baixa. És un frontispici molt sencer i ben conservat, amb el parament fet de carreuons de mides regulars

La parròquia de Sanavastre s’esmenta per primer cop amb la forma Sanavaster en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, tot i que sembla que fou redactada al final del segle X.

Posteriorment, aquesta ésglésia és mencionada l’any 1018 en el testament sacramental d’un tal Bernat, que fou jurat sobre l’altar de “Sancti Asziscli martir Christi, cuius baselica sita est intus in villa Senavaster”. En aquest testament es fan diverses deixes, entre les quals consta que el testador llegà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un mas a la vil·la de Sanavastre.

A mitjan segle XI, concretament l’any 1048, hi ha notícia que la “parrochia de Sanavastre” era posseïda en feu per Arnau Mir de Tost, per la donació que li havia fet el bisbe urgellenc Guillem Guifré (1042-75). Poc temps després, el 1058, la documentació consigna un altre testament sacramental, atorgat aquest cop per Guillem Ramon, el qual també fou jurat “super aram altare Sancti Aciscli martiris Xpisti cuius ecclesia sita est in chomitatu Cer-ritanense in villa que dicitur Sanavastri”, en presència del jutge Albert i de diversos testimonis, clergues i laics.

A la darreria del segle XII, els homes del comte Ramon Roger de Foix i d’Arnau, vescomte de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, saquejaren l’església parroquial de Sanavastre i s’emportaren una casulla, dues vestimentes del prevere, un llibre, totes les tovalles i despullaren l’altar; ultra això, s’endugueren també 30 modis de blat dels clergues i 7 de la sagristia, 6 sesterades de vi i un calze. També profanaren el sagrari i espargiren la sagrada Forma en “llocs vilíssims”.

La parròquia de Sanavastre contribuí el 1280 en la dècima col·lectada aquell any a la diòcesi d’Urgell. Poc temps després, entre els anys 1312 i 1314, fou una de les esglésies visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona; així figura en la relació de parròquies visitades en aquells anys que ha arribat a l’actualitat; l’església de Sanavastre contribuí l’any 1391 en la dècima col·lectada a la diòcesi urgellenca.

Quan al topònim Sanavastre, tindria el significat del “ racó de la guaita “.

https://kms.cat/crawler/onomasticon/download/VII/34.pdf

El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 – Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

La retratava també la Paquita Giraud i Co – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement si fos els cas de traspàs, i la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/86342

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/87499

Escrivíem suara, La Cerdanya, l’Urgell sobirà, els Pallars, la Ribagorça, la Vegueria dels Pirineus, NO HAN DE COMPETIR pel turisme de sol i alcohol, que s’hauria de mantenir exclusivament al litoral , hi ha un turisme que aprecia la natura, el patrimoni, …, i que malda per trobar el seu lloc.

Publicat per antoniomora.verges@blogger.com a Conèixer Catalunya

El Jordi Vilá Juncá publica una fotografia de la façana de l’església parroquial de Sallent de Nargó (localment conegut com a Sellent) poble del municipi de Coll de Nargó a l’Urgell sobirà, situat a 1.000 metres d’altitud, al vessant sud de la serra de Sant Joan, damunt la riba esquerra del riu de Sallent. El nom del poble podria haver-se originat en un salt d’aigua molt vertical i alt que hi ha en el proper pla de l’Estany.

De població disseminada, en el nucli urbà es troba l’església de Sant Salvador, romànica originalment, però molt desfigurada per ampliacions posteriors, Parimoni Gencat en recull una descripció telegràfica; edifici religiós d’una nau. L’absis és rectangular i entre aques cos i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta, i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, cobert tot amb lloses de llicorella.

Prop del poble es conserva la valuosa església romànica de sant Maximí de Sallent, abans Sant Andreu de Sallent d’Organyà.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15519

La Maria Rosa i el Miquel “ la parella romànica” us n’explicaran un xic més :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/03/sant-maximi-o-sant-andreu-de-sallent.html

Que sant Salvador, sant Maximí d’Ais, i l’apòstol sant Andreu, intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturiaquesta sindèmia, que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics,i els que pateixen estretors econòmiques.

Amén!

Li havia demanat al Joan Escoda Prats que localitzes les restes de l’ església de la Trinitat de la Tor, es troba situada a uns 40 metres a llevant de la masia de la Tor vella, en la vessant del turó, prop d’un important desnivell.

La descripció tècnica ens diu que es tracta d’una església romànica, formada per una única nau, que és rematada a llevant per un absis semicircular cobert amb quart d’esfera que, atesa a la poca alçada de la nau, arriba a ser tant alt com aquesta. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats disposats en filades regulars.

Antigament la nau estava coberta amb volta de canó feta amb pedra però actualment la teulada està esfondrada i les restes que en queden denoten que últimament l’edifici havia estat aixoplugat amb un embigat.

La part exterior de l’absis està ornamentat amb una motllura a la part superior. Al centre de l’absis s’hi obria una finestra de doble esqueixada, pràcticament derruïda ja que el mur exterior de l’absis es troba parcialment escrostonat, amb les filades de pedra despreses de la paret. A la façana sud s’hi obre una fina finestra a mode d’espitllera de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt, i a la façana oest, hi ha la porta principal d’accés, d’arc de mig punt adovellada. A l’interior de l’absis, una cornisa marca l’arrencada de la volta de quart d’esfera.

Advertia que la natura davant la greu omissió dels poders públics improvisava uns puntals per impedir l’esfondrament total.

Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) d’aquesta esglesiola amb l’esperança de poder veure-la abans del seu actual estat d’incúria i abandó.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) un parell de fotografíes de la capella de la Santíssima Trinitat de Cal Tor, al terme de Santa Maria de Merlès, a la comarca del Berguedà

Exterior 5-VI-1960

Interior 15-VIII-1981

En ambdós imatges queda clar que l’edifici no tenia ja en aquelles dates activitat religiosa.

El Dogma de la Trinitat fou aprovat en el primer concili ecumènic celebrat l’any 325 a Nicea de Bitínia, una ciutat de l’Àsia Menor.

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la Terra, de totes les coses visibles i invisibles.

I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles.

Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada.

El qual per nosaltres, els homes, i per la nostra salvació davallà del cel.

I, per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.

Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat, i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.

I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi.

Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare. I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes.

I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.

Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.

I espero la resurrecció dels morts, i la vida de la glòria. Amén.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església parroquial de Vilanova de la Muga, advocada a Sant Eulàlia, tancada amb pany i forrellat el dia de la nostra visita.

La descripció de patrimoni Gencat en explica que està situada al centre del poble, a davant del riu Muga. És un temple de planta basilical, de tres naus i tres absis semicirculars. La façana està formada per una portalada de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. La llinda està decorada amb tres creus gregues,inscrites dins cercles. Damunt la porta, a la part central de la façana hi ha una finestra amb arc de mig punt de mida inferior que les dues que trobem a cada costat de la portalada. Damunt el frontis, s’hi bastí una torre-campanar octogonal, que posseeix quatre arcades. al mur lateral veiem dues finestres amb arcs de mig punt, i a la part superior es conserva la cornisa. L’altre mur lateral no té obertures i la cornisa és de secció de bisell. La capçalera de l’església és formada per l’absis central semicircular i dues absidioles de la mateixa forma.

La volta de la nau central és apuntada i seguida. Les naus laterals posseeixen cobertes de quart de cercle. Els arcs formers són de forma rebaixada sostinguts per pilastres quadrades. L’arc triomfal és de punt rodó i la volta de l’ansis és de quart d’esfera. Les absidioles laterals també presenten arcs triomfals de mig punt i voltes en forma de quart d’esfera. A l’absis central hi ha la decoració mural romànica, restaurada el 1946. al fons de la conca absidal hi veiem el Pantocràtor dins l’ametlla mística. El braç dret és en posició de beneir, mentre la mà esquerra sosté el llibre. El Pantocràtor està envoltat pel Tetramorf; cada símbol ostenta el nom de l’evangelista en uns rètols que sostenen amb les mans, ungles o peülles segons el cas. Aquest tema superior és completat dos àngels serafins de llargues ales encreuades i proveïdes d’ulls. Una franja amb motius geomètrics separa aquesta part del fris situat a cada banda de la finestra central. A la dreta hi podem veure l’escena del rentament de peus; la figura de Sant Pere queda a l’intradós de la finestra. A l’esquerra de l’ansis hi ha l’escena de l’entrada a Jerusalem: Jesús és representat dalt de l’ase seguit dels deixebles. Al seu davant hi ha un arbre i al costat una torre i els murs de la ciutat. En un fris més baix hi ha uns calzes d’on brollen unes tiges amb fulles molt estilitzades. Una franja amb línies amb ziga-zaga separa aquest motiu de la draperia que ocupa la part inferior del conjunt. En el vèrtex de l’arc triomfal hi ha el crismó i en el mateix arc i els muntants, decoració geomètrica i floral.

Fotografia.Albert Martínez – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com – , cal eradicar aquest mal costum, de citar a “ la manera castellana “, oi?.

A l’interior de l’església hi ha una pila baptismal romànica monolítica de forma ovoide. És decorada amb un seguit d’arcs cecs de mig punt que arrenquen d’unes falses columnetes, esculpides en baix relleu.

També trobem una arqueta amb una inscripció en llatí i un escut a cada costat en baix relleu. Aquesta arqueta està foradada ja que un dels mossens de l’església la va utilitzar com a menjadora per les gallines.

M’expliquen que les escoles dels nens estaven a la mateixa plaça, i que foren enderrocades; a Catalunya amb els ‘amics que té no li calen enemics, oi ?. Ens agradarà rebre imatges d’aquell edifici escolar a l’email castellardiari@gmail.com

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Que Santa Eulàlia, elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor; allibera el teu poble !!!

L’enciclopèdia Catalana ens diu del Clascar, ; segurament és l’antic castell de Bertí citat l’any 978. El casal actual, abandonat, fou edificat pels seus últims propietaris, els Almirall, que deixaren l’obra inacabada; conserva el mas antic i, al seu costat, un nou edifici amb una torre amb finestrals gòtics i elements importats de fora. També fou importada una capelleta rodona, dedicada al Sant Crist, situada en un bosc d’alzines darrere el mas i casal, ara en ruïnes com tot el conjunt.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; l’edifici actual és fruit de la reforma que es va realitzar a principis del segle XX a l’antiga masia.

D’aquesta encara en podem veure l’estructura formada per tres crugies paral•leles, planta baixa, pis i coberta a dues vessants. S’hi van afegir tres cossos laterals, el de la dreta sobresurt més i a la banda de darrera té una torre de planta circular amb corsera. Hi ha alguns elements gòtics (finestres, impostes d’arc, etc.) i d’altres que imiten la tipologia romànica i la gòtica, així com elements arabitzants. El cos de la dreta està coronat per merlets.

Havia existit el projecte de convertir-lo en un hotel, però no es portà a terme.

Actualment es troba en estat ruïnós i molts elements han desaparegut.

En relació a la capella del Sant Crist llegia; la masia es va reformar l’any 1925 i es va convertir en un fantasiós castell. D’aquesta etapa data la construcció de la capelleta que, segons Dalmau ( es refereix a Agustí Dalmau i Font (Ripoll, 1969)? ) , va ser “transportada pedra a pedra des d’un altre indret”, encara que no s’han trobat referències que demostrin aquesta informació. Aquest edifici està inspirat en un templet romà. Actualment no conserva les seves columnes, que han estat robades degut a l’abandonament de la zona a les darreres dècades.

Més enllà del cognom Almirall de la família que endegava la reforma, i sembla que no podia concloure-la, cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquests edificis, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com el nom i cognoms complerts del promotor i els llocs i dates de naixement i traspàs, dades com aquestes son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’.

El Josep Olivé Escarré, literalment flipava en colors.

Fèiem camí a Guimerà on havíem d’arribar abans de les 11,00 per assistir a la reunió anual de Guimera.info, malgrat que anàvem justets de temps, ens aturaríem a la Sisquella, Ribera d’Ondara per retratar – una vegada més – el mas de Nuix, i l’església advocada a la Marededéu de la Salud.

L’escut de la façana està completament erosionat, Rafael Jose R de Espona , explica que hi havia “ en campo de oro, una faja de azur acompañada de tres nueces, dos y una”

Ens agradaria trobar algun lector amb traça per al dibuix que ” reconstruís ” aquell blasó, i que ens els fes seguir a l’email castellardiari@gmail.com , i l’afegiríem a la publicació.
Els Nuix foren una de les “ grans famílies” de la Segarra:

https://www.somsegarra.cat/personatges/noticia/2724/baronia-de-perpinya

LOS NUIX DE CERVERA, BARONES DE PERPIÑA

Rafael Jose R de Espona

CAL NUIX. Cervera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45651

CAL NUIX.Ivorra

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26034

Del mas Nuix a la Sisquella llegia; Casa fundada l’any 1480 pels Nuix de Cervera al centre del poble, al voltant de la qual s’estructura el nucli urbà.

Edifici de planta irregular amb façana principal orientada a migjorn i coberta a doble vessant que presenta de ràfec de teula.

Davant d’aquesta façana, s’hi basteix un baluard que, alhora que servia com a element de defensa davant un possible setge mitjançant un tancat, s’emprava per usos agrícoles.

L’accés al baluard es fa a partir un portal adovellat, sobre el qual hi ha un relleu d’un escut molt erosionat de la família Nuix.

Les façanes de l’edifici s’estructuren en planta baixa, primer pis, i a les façanes de tramuntana, s’afegeix, les golfes. També hi ha una porta d’accés a la façana de ponent, estructurada a partir d’un arc adovellat.

Cal destacar la presència d’estructures cilíndriques amb coberta cònica, que presenten una obertura espitllada en el seu parament, bastides sobre els angles superiors de les façanes exteriors de l’edifici, en forma de garites.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26167

L’església advocada a la Marededéu de la Salut, rebia els drets i les obligacions parroquials de l’antiga església parroquial de Montpaó, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per influència nefanda de les esglésies que neguen validesa al Concili d’Efes que va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-montpao-sant-antoli-i-vilanova

MAREDEDÉU DE LA SALUT DE LA SISQUELLA. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/11/marededeu-de-la-salut-de-la-sisquella.html

LE CHÂTEAU SISQUELLA, RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA, LLEIDA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/10/le-chateau-sisquella-ribera-dondara-la.html
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, , elevin a l’Altíssim la pregaria dels segarrencs , Kurds, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis … pagesos, ramaders, pescadors, , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Passaven llargament les 16,00 hores, veníem de Vallfogona de Balaguer, on havíem dinat desprès de la reunió anual de Guimera.info, i teníem intenció – recordeu que l’infern esta empedrat de bones intencions- d’arribar-nos fins al límit de Oliola i Tiurana per retratar l’església de Sant Silvestre de Serralta

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-silvestre-de-serralta-oliola

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/05/esglesia-de-sant-silvestre-de-serralta.html

A les envistes encara de Mafet, ara terme d’Agramunt a la Comarca de l’Urgell jussà, al Tomàs Irigaray Lopez, li cridava l’atenció un campanar d’espadanya enmig dels camps, i decidíem arribar-nos-hi per camins de terra

Eren les restes del santuari de la Mare de Déu de la Gorga, situades ja al terme de Preixens, a la comarca de la Noguera, , que havia retratat l’any 1986, la Maria Carme Vidal i Torruella (07 de juny 1960), quan encara no s’havien ensorrat les teulades de la hostatgeria

El Tomàs Irigaray Lopez farà un magnífic reportatge fotogràfic.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-la-gorga-preixens

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/gorga

Es tracta d’una església romànica molt enrunada, situada en el sector sud-est d’un conjunt d’edificacions datables entre els segles XV i XVII, corresponents a l’hostatgeria o casa que acompanyava el santuari des d’època moderna. El temple, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, té la volta enrunada, com també part de l’absis i bona part del mur sud; la façana de ponent està embeguda en el mur est de l’edifici de dues plantes que podria correspondre a les dependències del santuari modern.

La volta de l’església, probablement de canó de perfil semicircular, era reforçada per quatre arcs torals, dos dels quals recolzaven directament sobre pilastres de planta rectangular adossades als murs. Els altres dos arrenquen d’una espècie de cartel·les, o culs de llàntia, molt poc sortides i també de planta rectangular, que presenten fines motllures rectes i en boet a l’extrem final, situades simètricament entre pilastres i que podrien correspondre a una refacció posterior. Al llarg de tot el mur de la nau i l’absis corre una cornisa motllurada en cavet que marca el punt d’arrencada de la volta.

La porta d’entrada s’obre en el mur meridional, i és formada per dues arquivoltes esglaonades de mig punt, amb dovelles llises, però amb cantonades rebaixades en cavet, on a l’arquivolta exterior s’han col·locat perles o boles. A l’interior, aquesta porta conserva la llinda amb les pollegueres i els encaixos del forrellat a la paret de ponent. Actualment, hi ha dues portes més que donen a la nau romànica, una al mur nord i l’altra al mur de ponent. Totes dues són posteriors a l’obra original.

La il·luminació interior sembla que s’efectuava per mitjà de dues finestres d’esqueixada simple, situades l’una al centre de l’absis i avui molt malmesa, i l’altra al mur de ponent; aquesta darrera amb arc de mig punt adovellat.

Totes les solucions arquitectòniques adoptades en aquest edifici ens fan situar l’obra entre el final del segle XII i la primera meitat del segle XIII.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/02/goigs-la-mare-de-deu-de-la-gorga.html

El Santuari forma part de la relació de monuments de Preixens:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22318

No el retrataven dissortadament els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, o – també és possible – els negatius eren destruïts per la dictadura franquista.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/PREIXENS

Tampoc el Josep Salvany Blanch, que retratava “imatge de la Mare de Déu a l’ interior d’ una església de Mafet”, que escrivíem suara, podria ser justament la de Nostra Senyora de la Guarga,

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6452/rec/1

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/05/santuari-de-nostra-senyora-de-la-guarga.html

Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels noguerencs, Kurds, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis … pagesos, ramaders, pescadors, , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

LA FOTOGRAFIA IDENTIFICADA COM CAN CIURANA DE RIUDELLOTS DE LA SELVA, CORRESPON EN REALITAT A LA TORRE PONÇA A PRIMERIES DEL SEGLE XX.
el 13/04/2024.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig 2019) , davant la Torre Ponça.

L’Elvis Mallorquí Garcia (Riudellots de la Selva, 1971), ens aclaria que la imatge , vista de la façana principal de la masia de can Ciurana a Riudellots de la Selva, feta entre 01/01/1880-31/12/1920, per un fotògraf del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com, corresponia en realitat a la Torre Ponça, la imatge però, és d’abans de la reforma que va fer-s’hi vers el 1905-1910, que van alçar un pis més la torre. Originàriament, a l’edat mitjana, era coneguda com el mas Ponç.

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51910/Vista%20de%20la%20fa%C3%A7ana%20principal%20de%20la%20masia%20de%20can%20Ciurana%20a%20Riudellots%20de%20la%20Selva

Ho farem saber a consultes@inspai.cat per tal que puguin esmenar les dades de l’arxiu.

Una imatge molt semblant, i del mateix fons, està correctament identificada:

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51918/Masia+de+la+Torre+Ponca+a+Riudellots+de+la+Selva

En relació a la vostra publicació:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/03/ens-podeu-explicar-quan-i-perque-va.html

Les dues imatges, encara que s’assemblin, no corresponen a la mateixa casa:

la que no té torre és el mas Ciurana, efectivament.

També es coneix avui com ca n’Aimeric, i antigament era el mas Guerau de Benaula.

Catàleg de masies:

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/241951/documents

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/241951/documents

Com es mal costum, l’ombra del feixisme ens cobrirà pels segles del segles, cap dada de l’autor de la “ transformació” a https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1547

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Trobem a la xarxa dades de “ persones” quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània, o a perseguir grups objectivament identificables, SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics, o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem a l’email castellardiari@gmail.com dades de l’autor “desconegut “, la ” invisibilitat ” era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en a seva dèria de dessolar la terra catalana.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.