Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés per les terres de Castellnou de Bages, a l’extrem superior del terme i, dintre la demarcació del castell d’Argençola, em sorprenia la imatge d’un edifici dalt d’un turó, situat a l’altre costat de la carretera
– en terres ja del terme de Navàs – mentre recollíem imatges de l’església romànica de Santa Margarida de Viladepost del Puig; consta documentada per primer cop el 1205 ; és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i un absis semicircular. Per la seva proximitat la nucli de Santa Eulàlia d’ Argençola ; església erigida el 993 , pensem que des dels inicis tingué categoria de capella rural, depenen – segons èpoques – de la parròquia de Ferran a Balsareny, o de la d’ Argençola.
Enllestida la feina, fèiem via cap a la casa anomenada les Cots, quina significació toponímica és clara, pedra, turó, pujol ,… des de la distància, en tenim una imatge de majestat, que s’esvaeix a mesura que ens hi anem apropant.
La casa – de la que no trobem cap informació – fou sens dubte, una de les cases grans del terme; disposava d’un moli – que s’arruïna avui sense misericòrdia – , i obtenia productes de l’horta a les terres situades prop del llit del barranc.
Impressiona la façana, en la que s’ha practicat una obertura central que dona lloc a una amplia porxada a la planta baixa, i una esplèndida galeria en el primer pis.
Recolliré únicament imatges d’aquesta façana, orientada a migdia, que em parla alhora que d’uns temps durs de treball, d’un període de gloria, tant en el terreny estrictament econòmic, com en el familiar i àdhuc, ‘nacional’.
Curiosament s’explica – possiblement de forma massa ingènua – l’origen del topònim de Navars, que es remunta al 982, quan s’esmenta l’alou anomenat Nabares, derivat d’un mot preromà, que tindria la següent traducció : “anar a baix”.
Navars, esdevindrà Navàs, i Les Cots, si no s’hi posa remei de forma ràpida, ‘aniran a baix’.
Evitar-ho és responsabilitat de tots.
Antonio Mora Vergés