L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies del monestir de Sant Pere delBurgal. La Guingueta d’Àneu, el Pallars sobirà.
Quan al topònim Burgal, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 – Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) li atorga el significat ‘vessant cobert de bedolls’
Sant Pere del Burgal apareix esmentat en documentació l’any 859, quan el seu abat, Deligat, rebé el privilegi d’immunitat del compte de Tolosa. Fou un antic monestir carolingi que es convertí en abadia benedictina femenina a finals del segle X, tot i que en pocs anys va passar a ser un priorat masculí.
Fotografia Ester Gonzalez Vidal
L’església del monestir, parcialment enrunada, és una construcció romànica de tres naus capçades a llevant per tres absis semicirculars decorats externament amb arcuacions llombardes i lesenes. La capçalera situada a l’oest es considera excepcional dins el romànic català, ja que presenta també un absis, encarat a la nau principal, de dos nivells. De la nau nord encara es conserva el mur i els arcs formers que separaven la nau lateral de la principal. En l’altra nau lateral s’observen restes de dues portes que comunicaven amb les dependències monacals. Es poden definir els perímetres d’algunes d’aquestes dependències, però és impossible, ara mateix, poder obtenir més dades sobre la seva funcionalitat.
A l’absis central de la capçalera s’hi han reproduït les pintures murals originals, que actualment es troben al MNAC i estan atribuïdes al Mestre de Pedret. Destaca la mítica figura femenina que hi apareix, la comtessa Llúcia de Pallars. A l’interior també es troba la reproducció d’una talla romànica policromada de Crist Crucificat i uns fragments de pintures murals originals.
Fotografia Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur
Fotografia Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur
https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps08pere.htm
https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/01/goigs-sant-pere-apostol-sant-pere-del.html
Parlar dels Pallars inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT més devastador, que Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.
https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars
Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS de l’exercit franquista ?.
El Pallars sobirà, el jussà, la Ribagorça, l’Urgell sobirà,.., els Pirineus catalans, conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar. El turisme de sol, alcohol,.., se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners, la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar” de forma racional.
Esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com