Rebia unes meravelloses imatges del Convent de Sant Domènec de Balaguer, que m’enviaven la Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez.
L’antic monestir es troba situat al costat del pont de Sant Miquel sobre el riu Segre, a l’inici del carrer Urgell, davant de l’església, en una petita plaça s’aixeca una bonica creu de terme poligonal d’estil gòtic ; feta amb pedra amb graons de planta hexagonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llantera que sustenta una creu de pedra tallada. La creu està molt esculpida, amb una sèrie de figures humanes relacionades amb la vida de Jesús i és coronada per la imatge de Jesús a la creu.
El Convent de Sant Domènec, fou declarat monument historicoartístic l’any 1.966.
L’edifici va ésser començat l’any 1.323 quan el comte-rei Jaume II pogué obtenir la llicència del papa Joan XXII.
Després de la guerra del 1.413 el convent quedà fet un munt de runes. Amb l’auxili dels monarques foren restaurats el convent i l’església. Guerres successives , en major escala però, la Guerra de Successió en que van desaparèixer – només per ‘dessolar la terra ‘ dues capelles i l’antiga façana gòtica, que fou reemplaçada per una senzilla paret arrebossada, amb un portal del renaixement acabat en un frontó triangular amb un nínxol al mig. Deixaríem també a Sant Domènec un rastre de destrucció, l’anomenada Guerra de la Independència amb els francesos, la dels Set anys, i la Guerra Civil.
El segle XIX fou un període en la qual el monestir anà d’unes mans a unes altres fins que els franciscans l’ocuparen definitivament. Així fou casa de beneficència (1.849), casa de missions sota els jesuïtes (1.853), hospital (1.868) després de l’expulsió dels jesuïtes, caserna militar (1.872) i monestir franciscà des del 12 d’octubre de 1.881.
Dins el conjunt destaca l’església d’estil gòtic català, amb delicats detalls dels segles XV i XVI, com els finestrals flamígers, les nervadures, i el ben travat rosetó o clau, que tanca les arestes o dovelles de l’absis, que retratava el Josep Salvany Blanch l’any 1.913..
L’actual claustre, que acostumava a estar obert tot el dia, resta ara habitualment tancat per ‘problemes estructurals’ ; es recolza en arcs i columnes ogivals, damunt d’una base de pedra picada d’un metre d’alçària. Les columnes simples, molt allargades, sostenen arcs apuntats amb un calat trilobulat. Aquest claustre, format per quatre galeries, pot ésser qualificat de quadrat (30 x 31 metres), amb una amplada de galeries aproximada de més de 3 metres i mig. Fou construït en el segle XV i és bastant semblant al de Sant Francesc de Mallorca.
L’església només es troba oberta en les hores de culte, i això ens privava d’observar – com volíem – l’obert i bon tall de les tres finestres ogivals que donen claror al temple, obertes en les tres llunetes del mig, i el perfil delicat dels calats i les filigranes de la columna central que els sosté. La seva planta és d’una nau amb capelles laterals i l’absis de set cares, les tres del centre amb allargats finestrals.
Des de la capital de la Noguera, i de l’antic i honrat Comtat d’Urgell, mitjançant la intercessió de Sant Domènec, aixequem una vegada més la nostra pregaria; Senyor, allibera el teu poble !