SANT MARTÍ DE BISCARBÓ. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ ETERNAMENT IN PECTORE “ DELS PIRINEUS.

L’Agnes Trilla Boquet , publica una fotografia de l’església parroquial de Biscarbó, advocada a Sant Martí , al terme de les Valls d’Aguilar, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la Vegueria “ eternament in pectore” dels Pirineus.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-biscarbo-les-valls-daguilar

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15813

L’Antonio Moras Navarro la visitava i retratava al juliol de 1986, i en fa aquesta descripció; Sant Martí de Biscarbó presenta una tipologia diferent respecte de la majoria d’esglésies medievals. Té similituds amb les esglésies de Sant Serni de Vila-rubla, amb l’ermita de Sant Quiri i Santa Julita de les Valls d’Aguilar, així com Sant Lluc d’Anyús o Santa Coloma d’Argestues. Tots aquests edificis són situats a la vall del riu Castellàs, a l’Alt Urgell.

La porta i la finestra de doble esqueixada a la façana sud, així com dos carreus amb incisions, són clarament d’època medieval, no es descarta, però que s’hagi aprofitat en una construcció posterior.

El temple consta d’una nau rectangular, gairebé quadrada, l’angle nord-oest de la qual fou escapçat. A llevant té un absis rectangular. Hi ha una diferència d’amplada entre la nau i la volta de canó. Aquesta diferència en el cas de l’absis se salva mitjançant l’engruiximent dels murs. La nau està coberta per una estructura d’embigat de fusta que sosté una teulada de llosa rogenca, que es va respectar en la restauració duta a terme el 1980.

La porta, d’arc dovellat, és situada a la façana sud, prop de l’angle sud-oest, i sobre d’ella hi ha una finestra de doble esqueixada. Hi ha una finestra d’una sola esqueixada en el mateix mur. El mur de ponent és coronat per un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull. L’interior és arrebossat i pintat. L’aparell constructiu, només visible a l’exterior, és molt irregular.

Les característiques de Sant Martí de Biscarbó no permeten establir una datació fiable. De tota manera aquesta església és un dels exemples més significatius d’una modalitat constructiva que es dona en algunes zones recloses de la comarca de l’Alt Urgell.

Quan al topònim Biscarbó :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9231

Esperem que aviat – si pot ser abans que el canvi climàtic, faci desaparèixer la nostra espècie de la faç de la terra – es desplegui el Mapa de Vegueries de Catalunya.

A Catalunya, i als catalans, no li calen enemics – que en tenim, i molt dolents, val a dir-ho -, només amb els “ amics” ja ho tenim tot aturat, oi?:

Feu un comentari