Ens quedàvem estorats la Irene Tironi Laporte , la Sonia Ortiz Tironi , el Celestino Cajucom Velasco, i l’Antonio Mora Vergés, quan ens topàvem amb aquesta església romànica que s’esmenta ja l’any 978 en l’acta de consagració de Sant Jaume de Queralbs – que aleshores n’era sufragània -, i que segons les cròniques pertangué al monestir del Canigó.
Actualment Queralbs – situada relativament prop del llit del riu Fresser – és la capital de la part alta de la Vall de Ribes, durant l’edat mitjana – Alta i Baixa – per qüestions defensives, la població vivia en punts més elevats.
Sant Sadurní va ser reformada al segle XII; l’església de magnifica factura romànica, és d’una nau amb volta puntada i un absis més petit amb cornisa amb mènsules i una finestra central.
l’absis és separat de la nau per un arc triomfal.
El portal és a la façana de migdia, i és format per arquivoltes amb degradació. La porta conserva la ferramenta romànica.
S’explica d’aquesta església , per la perfecció en que estan posades les seves pedres i carreus , que la seva construcció fou duta a terme per unes fades. Per dir-ho de forma que ho faci conciliable amb la fe catòlica , enlloc de ‘fades’, entenem que hauria de dir ‘angels’.
El comunidor – campanar, de factura maldestra, està clar que fou construït pels homes durant les reformes dels segle XVI.
Sant Sadurni s’aixeca en els temps en que hom sentia satisfacció per les tasques ben fetes; això s’acaba dissortadament a les darreries de la baixa Edat Mitjana, i mai més tornarà a produir-se.
En el nostres dies, la gent compra únicament ‘preu’, la pregunta ara en tot els casos és ‘ això quin preu té ?.’, la qualitat i tot el que hi anava associat, son cosa del passat.
Per la intermediació de Sant Sadurni, reitero la meva sempiterna pregaria; Senyor, allibera al teu poble, també de la seva pròpia estultícia!!!!
Antonio Mora Vergés