Passaven llargament les 16,00 hores, veníem de Vallfogona de Balaguer, on havíem dinat desprès de la reunió anual de Guimera.info, i teníem intenció – recordeu que l’infern esta empedrat de bones intencions- d’arribar-nos fins al límit de Oliola i Tiurana per retratar l’església de Sant Silvestre de Serralta
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-silvestre-de-serralta-oliola
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/05/esglesia-de-sant-silvestre-de-serralta.html
A les envistes encara de Mafet, ara terme d’Agramunt a la Comarca de l’Urgell jussà, al Tomàs Irigaray Lopez, li cridava l’atenció un campanar d’espadanya enmig dels camps, i decidíem arribar-nos-hi per camins de terra
Eren les restes del santuari de la Mare de Déu de la Gorga, situades ja al terme de Preixens, a la comarca de la Noguera, , que havia retratat l’any 1986, la Maria Carme Vidal i Torruella (07 de juny 1960), quan encara no s’havien ensorrat les teulades de la hostatgeria
El Tomàs Irigaray Lopez farà un magnífic reportatge fotogràfic.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-la-gorga-preixens
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/gorga
Es tracta d’una església romànica molt enrunada, situada en el sector sud-est d’un conjunt d’edificacions datables entre els segles XV i XVII, corresponents a l’hostatgeria o casa que acompanyava el santuari des d’època moderna. El temple, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, té la volta enrunada, com també part de l’absis i bona part del mur sud; la façana de ponent està embeguda en el mur est de l’edifici de dues plantes que podria correspondre a les dependències del santuari modern.
La volta de l’església, probablement de canó de perfil semicircular, era reforçada per quatre arcs torals, dos dels quals recolzaven directament sobre pilastres de planta rectangular adossades als murs. Els altres dos arrenquen d’una espècie de cartel·les, o culs de llàntia, molt poc sortides i també de planta rectangular, que presenten fines motllures rectes i en boet a l’extrem final, situades simètricament entre pilastres i que podrien correspondre a una refacció posterior. Al llarg de tot el mur de la nau i l’absis corre una cornisa motllurada en cavet que marca el punt d’arrencada de la volta.
La porta d’entrada s’obre en el mur meridional, i és formada per dues arquivoltes esglaonades de mig punt, amb dovelles llises, però amb cantonades rebaixades en cavet, on a l’arquivolta exterior s’han col·locat perles o boles. A l’interior, aquesta porta conserva la llinda amb les pollegueres i els encaixos del forrellat a la paret de ponent. Actualment, hi ha dues portes més que donen a la nau romànica, una al mur nord i l’altra al mur de ponent. Totes dues són posteriors a l’obra original.
La il·luminació interior sembla que s’efectuava per mitjà de dues finestres d’esqueixada simple, situades l’una al centre de l’absis i avui molt malmesa, i l’altra al mur de ponent; aquesta darrera amb arc de mig punt adovellat.
Totes les solucions arquitectòniques adoptades en aquest edifici ens fan situar l’obra entre el final del segle XII i la primera meitat del segle XIII.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/02/goigs-la-mare-de-deu-de-la-gorga.html
El Santuari forma part de la relació de monuments de Preixens:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22318
No el retrataven dissortadament els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, o – també és possible – els negatius eren destruïts per la dictadura franquista.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/PREIXENS
Tampoc el Josep Salvany Blanch, que retratava “imatge de la Mare de Déu a l’ interior d’ una església de Mafet”, que escrivíem suara, podria ser justament la de Nostra Senyora de la Guarga,
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6452/rec/1
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/05/santuari-de-nostra-senyora-de-la-guarga.html
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels noguerencs, Kurds, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis … pagesos, ramaders, pescadors, , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.