El meu amic ha vingut a visitar-me, com fa moltes vegades. Amb el seu basto el seu abric i bufanda. Hem comenta que fa molt fred, malgrat som a darreries d’octubre i l’hivern i el Nadal semblen lluny encara.
El meu amic te 94 anys complerts i te el cor jove i el pensament jove. Sols s’entristeix quan recorda la seva parella difunta ja fa uns anys
Als seus 94 anys complerts escriu llibres i vivències amb un ordinador d’última generació. Es meravella de com les paraules li flueixen i si s’equivoca amb un plis plas esta corregit. Els seus ullets brillen d’entusiasme i recorda la seva joventut amb la maquina convencional d´escriure també escrivia com ara era
Olivetti em diu . No vol morir perquè te tres llibres començats i els vol acabar
Com m’agraden les seves visites el seu entusiasme la seva saviesa dels anys i els seus consells. Ell com que ho sap , sovint el veig entrar per la porta amb un somriure.
Avui m’ha comentat que de jove va practicar l’esqui, llavors si que era verge em diu la muntanya. Puc veure’l tal com explica amb els esquis a l’esquena, prenen el tren a Barcelona. El puc veure’l dormint en un refugi de muntanya i toca’n la guitarra a la vora del foc jove i feliç, allà va conèixer la que seria la seva muller.
Eren temps bons aquells em diu, i el jovent teníem alegria i esperança, no com ara que veig als meus fills i nets que sembla que sempre estiguin amargats. Teníem poc però teníem conformitat i esperança en el futur, encara que malauradament la guerra ens la va espatllar i va trencar vides i esperances.
Com sempre al cap d’una estona ha agafat el seu basto , s´ha cordat l´abric , s’ha acomiadat i al arribar a la porta amb un somriure m’ha dit:
Recorda , aquells si que eren bons temps, no ara que sembla que sempre us falti quelcom, i era així perquè nosaltres ho volíem, volíem la lluna quasi, i teníem fe i esperança, ara us manca quelcom que no se explicar….
Quan l’acomiadava he pensat que el dia que faltin les seves visites a mi em faltarà també quelcom molt important, es part ja de la meva vida