Estimats, sabeu prou bé que ens agrada demanar,
Tothom vol tenir “ més “
Alguns – pocs – per poder posar remei a algunes injustícies
La immensa majoria però per mal viure tant com sigui possible, i això, ho inclou tot.
El que ningú no vol de forma unànime ,
És que ens preguin allò que creiem nostre “ de forma natural “
La salut, la família, els amics, i àdhuc la feina – remunerada o no – , la il·lusió, l’alegria,..
Tot patim – ho sabeu des de sempre atacs de “ bonicia “, que s’aturin les guerres,
Les injustícies, la corrupció – activa i passiva – , el lawfare, les accions contra les minories ,
Les morts al mar, la creixent desatenció sanitària i social, les polítiques “ boges” ,..
Quan passin aquests dies però, tothom a la seva, com sempre,..
Les excuses son bones, no podem fer res per millorar el món per a tothom, sobretot
Si en centrem principalment en millorar-ho per a nosaltres i els “ nostres”, oí?
Estimats mags, endueu-vos als que posen pals a les rodes, als que maldem
Perquè el món s’adapti a les seves petitíssimes capacitats, als que gaudeixen
Colpejant ninots, prohibint les llengües, celebrant els genocidis,…
Deslliureu-nos-en, us prometen que ens esforçarem en fer millor les coses,
En evitar que les persones pateixin per manca d’habitatge, de recursos econòmics,
Per solitud , per malalties, per ignorància , per accions injustes,…
Sinó no som capaços de fer-ho, no ens porteu carbó, apliqueu-nos la mateixa medicina
Que reclamem per als incívics, corruptes, emporteu-se’ns a nosaltres també , i
Repetiu aquesta mateixa tècnica fins que recuperem la millor versió de l’esser humà