Estimats Reis d’Orient,
Enguany no us demano joguines ni tresors. Us escric amb el cor obert, amb la humil esperança de qui sap que el miracle més gran és la salut. Us prego que feu arribar la vostra mà generosa a tots aquells que lluiten contra el càncer, a tots els qui conviuen amb la metàstasi i amb els remeis que, tot i ser l’única arma possible, fereixen també el cos i l’ànima.
Us demano que cureu la malaltia, sí, però també que alleugeriu el camí: els efectes de la quimioteràpia, els trastorns del sistema digestiu, els flats que ofeguen, el cansament que pesa com una pedra, la pèrdua lenta de l’oïda que allunya el món. Feu que els tractaments siguin més humans, més suaus, més propers al miracle que prometen.
Porteu llum als metges i saviesa als investigadors, consol a les famílies, serenor als cors que temen. I, sobretot, manteniu viva l’esperança en aquells ulls que avui es tanquen per esgotament, perquè demà tornin a obrir-se plens de força.
Que la vostra màgia —la dels bons desitjos que mouen el món— transformi el dolor en vida, i la lluita en victòria. Que el Nou Any arribi amb una notícia: la salut ha tornat, i amb ella, l’alegria.
Amb fe, amb agraïment, i amb una flama d’esperança que no s’apaga