La Gertrudis i la Clareta eren dues ties solteres allò que se sol anomenar amb els anys conques. La Ricarda la germana petita és va casar i els va oferir el que per elles va ser el motiu de viure, un nebot. I els anys varen passar i el nebot va créixer, la germana va morir i al cap de sis mesos el cunyat en un accident de cotxe va perdre la vida.
No cal dir que les ties es volaren en el nebot. El noi ja tenia vint anys , a vegades però, semblava de menús de setze, era bastant infantil.
I els anys varen anar venint un darrera l’altre altre com sol ser i el nebot va trobar xicota i després es va casar.
Les ties tenien diners i els van comprar un pis al poble i un altre a la platja per passar els caps de setmana. Tot era poc pel nen.
Les dones envellien dia a dia i el gamarús del nebot no sabia portar el negoci de polleria i perdia diners a mansalva.
Les ties pagaven el desori i la dona del nebot tenia un fill, que va esdevenir la nineta dels ulls de les dones. El nen era lletjot amb unes orelles tant grans com les del seu pare.
I van passar un parell d’anys i la dona del nebot es queixava que ja estava una mica tipa de no tenir diners.
Les ties amb bona fe és varen vendre la casa pairal i els diners van anar a parar al nebot i elles també pobretes , això , o una residència.
La dona del nebot li feien més nosa que servei, intuïa que encara tenien diners i les dones semblava que tenien corda per estona.
A la polleria venien colomins i la dona del nebot va començar a rostir colomins a la cassola.
Les dones golafres menjaven a cor que vols, quan vivies soles i juntes, no passaven de unes bledes o un tomàquet amanit.
En aquella casa semblava talment que tots els dies era Nadal !
La Gertrudis es va engreixar molt i un dia va patir una feridura que la va portar a la tomba.
La Clareta per fer passar el disgust es feia brou de colomins i menjava galetes a tota hora. La dona que no sabia que tenia sucre, un bon dia de una pujada de sucre la varen tenir de portar al hospital. Allà li van trobar una diabetis severa i la van ingressar uns dies. La dona que repapiejava una mica un bon dia va caure del llit del hospital i li varen ocórrer tantes complicacions que al cap de quinze dies va lliurar l’ ànima a Déu, suposo, …., es a dir va morir.
El nebot i la neboda van trobar menys diners dels pensats, però diners.
Els del poble malpensats li deien al nebot. Com ho has fet per heretar tant aviat ???
Ell deia, ai pobre de mi, si les cuidàvem molt bé, la dona cada dia els rostia colomins!!!.