El Pare Noel s’ha vestitamb robes de filigrana;ve de lluny i riu joliuamb la il·lusió a la mirada.
El seu ós, tan blanc com neu,ple de bondat a la cara,li ha ofert el seu llom calentper travessar tot Finlàndia.
Han caminat les geleresamb fanalet i campanadeixant petjades de porpradamunt la catifa blanca.
L’ós és un ésser manyacque per la neu s’enjogassa;el Pare Noel, feliç,balla i canta una corranda.
Els ulls de tots dos són blauscom les estrelles llunyanesque els veien passar de niti dalt del cel observaven.
El bon ós olora l’airei sent del món la fragància;de lluny ara ja s’albirenxemeneies i teulades.
Home de boscos polits,el Pare Noel llenyataireve a parlar de pau als poblesi de joia a totes bandes.
Davall el seu gran bonetdesa els noms de la canalla:els duu xocolata amb gerds,bescuits de mel i cor d’arbre.
I traient-se el guant de pellque pels jorns de festa guardaallarga la mà i, content,a tot nen fa una moixaina.
Balla alegre el seu fanalcom si fos una crisàlide;la campaneta d’or dringaamb so de pluja encantada.
El Pare Noel somriuenmig la terra nevada;de la seva barba penjal’estrella de l’esperança.
Carme Cabús