Com cada any, i com recollia Mt,2,1 , s’encenia un estrella lluminosa que posava en marxa als tres savis d’Orient.
L’evangeli no parla de Reis, el mot s’introduïa subreptíciament, i no tants sols en aquesta narració , sinó fins i tot en el Parenostre “ vingui a nosaltres el teu regne “, amb això, LA CREACIÓ quedava reduïda a un reialme, i es relligava o s’intentava fer-ho, la reialesa amb la divinitat.
Melchor, Gaspar i Baltasar, havien de passar per terres on es lligaven els gossos amb llonganisses de carn de xai, i per terres on avui es considera mèrit l’assassinat de nadons, d’infants, de dones,…, la justificació de la revenja, no s’aguanta per enlloc, com recordava el Secretari de les Nacions Unides, que s’havia de mossegar la llengua per no recordar “ urbi et orbe” els Judenrat i la policia jueva, que havia col·laborat amb els nazis, fet que en algun cas els va permetre salvar la vida, i quins descendents paradoxalment excel·lien en crueltat i sadisme.
Els tres savis “ immortals “ eren testimonis de tots els excessos de l’exercit d’Israel, i de la permissivitat de bona part dels mal dits governs democràtics.
Amb els seus minsos recursos feien el que podien – que era ben poc– per limitar els danys.
Els sàtrapes jueus, Netanyahu, Isaac Herzog,.., s’aplicaven a executar la “ solució final “ per als palestins.
Els dies, les setmanes, els mesos, anaven passant, i Melchor, Gaspar i Baltasar, prenien la decisió DE NO CONTINUAR EL SEU VIATGE, i romandre al costat dels palestins.
Sabien però, que tant en els Països mal dits democràtics, com en la resta, les empreses continuaven la producció de joguines, i que persones i famílies , alguns a contracor – pocs – , acabarien “ celebrant”, el Nadal, i els Reis.
El món, ja ho cantava Carlos Gardel (Tolosa de Llenguadoc, Tacuarembó i Argentina, d. 11 de desembre de 1890 – Medellín, 24 de juny de 1935) a Cambalache, estava instal·lat en el pragmatisme consumista.
Amics lectors, aquest any 2024, els Savis d’Orient, estaran a Gaza i Cisjordània, tingueu clar doncs, que els que veieu pels carrer de les vostres ciutats, viles i pobles, son uns farsants.