Aquests són els cupons de la botiga de congelats, em penso que hi són tots, però amb el dos per u i el tres per dos m’he fet un embolic i ja no sé si encara dura la promoció. No els confongui amb els vals de descompte del mercat, els quals, depenent de la parada, n’has d’entregar més o menys, no sé perquè fan tantes distincions, primer te’ls donen segons la despesa, després et diuen que els has de gastar abans d’una data, ho compliquen perquè ens atipem d’anar demanat quants calen per rebaixar-te vint cèntims, un cas de barra, ja li ho dic jo. Però repassi’ls, si us plau, que em penso que l’oferta del mes o ja ha caducat o està a punt de fer-ho, no he estat capaç d’esbrinar-ho perquè la tinta del paper tèrmic s’ha anat esvaint (sembla que ho facin expressament) i quasi no ho llegeixo, vostè que té millor vista ho sabrà. Més coses: aquests números són del sorteig mensual d’una panera de queviures, però per saber si t’ha tocat cal entrar al web dels Amics de la Gent Gran i no hi ha manera de trobar on recoi cal punxar a la pantalla per accedir a la informació del número agraciat, a veure si és capaç de trobar-ho, jo me n’he cansat, cordills d’informàtica. No oblidi els punts del diari, que el del quiosc m’ha dit que ja n’hauria de tenir prous de retallats com per accedir al sorteig d’un obrellaunes, ja em dirà vostè, amb l’artrosi que pateixo, si ja no tinc força ni per moure una maneta de porta què redimonis haig de poder fer anar un obrellaunes, quins acudits… Ah, que no m’oblidi de la cartolina farcida de dibuixos repetits de la fleca, que es veu que te’ls van segellant i quan la completes tens dret a una banya de croissant, sí, sí, no rigui, el que sent; també hi ha l’opció de fer un seguiment per la xarxa, el que passa és que en aquest darrer cas t’has de baixar una aplicació, donar-te d’alta, omplir un qüestionari (i anar tancant la publicitat que va apareixent, són molt pesats) i aleshores et va dient quants en tens d’acumulats, però servidora, que ja té una edat i això de les aplicacions al mòbil li fa una mica d’ànsia, un dia vaig demanar a la dependenta si em feia el favor de mirar-me el saldo i vaig provocar una cua de clients que arribava a la cantonada, mai més pel que em vaig haver de sentir quan vaig sortir de la botiga, mare meva, quina poca paciència que té la gent. Però no s’ho perdi, que l’altre dia em van demanar al supermercat si volia els punts en físic o digitals, i que no calia que em decidís aleshores, que podia passar dels físics a digitals només dient-li a la caixera, tot el dia decidint si això o això altre, n’hi ha per llogar-hi cadires, no li sembla? Jo diria que no em deixo res… ep, sí, que ara m’adono que també he dut els números de loteria que fem els de la colla del centre cívic, des del sorteig d’El Niño fins al de Nadal, passant pel de l’estiu, el de la tardor, el dels cecs… no ho sé, hi ha un fotimer de números perquè som deu al grup, cadascú posa el que li sembla al pot comú, en Venanci perquè és d’idees fixes i sempre compra el mateix dècim, la Rosó, que està mig lireta, en compra compulsivament allà on va, al centre de dia ens en regalen, etc… què li haig d’explicar, ja se’m fa càrrec, oi? Tot plegat un desori, ja em perdonarà, que a aquestes alçades de la vida qui més qui menys fa catúfols. Ara sí, ara ja està tot. Quant sabré l’estat de comptes, senyor gestor?
– La truco en quinze dies, no pateixi – respon d’esma mentre observa la muntanya blanca de paper que s’ha format sobre la seva taula.
– Quinze dies?! Vol dir que no és molt de temps per a quatre paperets?
– Oh, no és pas l’única clienta de la gestoria que atenem, com pot comprendre, hi ha una demanda desorbitada de casos com el seu, li prego que ho entengui – i li somriu mentre ho recull tot en una carpeta.
Resignada, així que s’aixeca i passa la porta, el següent client treu el cap demanant ser atès.
– Vostè dirà – i li assenyala la cadira tot convidant-lo a seure.
– Duc els justificants per fer la declaració de la renda.
– Ah, vaja, no li ha dit res la recepcionista? Ja no en fem, de declaracions de renda.
– Què diu ara! Com pot ser? No és una gestoria, això?
– Sí, però n’hem deixat de fer. Els ordinadors d’Hisenda són tan potents que no s’equivoquen ni al cèntim i la gent acaba per acceptar l’esborrany i oblidar-se del tema, mentre que la població creixent de gent gran, cada cop més envellida, amb menys paciència i atabalada amb els cupons, els vals de descompte, els cartrons per segellar, els punts del supermercat, les ofertes, els sorteigs, les loteries i mil enganyifes més de màrqueting per fidelitzar el client, ens venen a veure per treure’n l’entrellat. Nosaltres, com a bons professionals, els ho fem a gust i ells marxen contents. Cal adaptar-se a les noves generacions!