A punt d’arribar Nadal,
la melangia
corca l’alegria
amb l’adob
de les absències.
Obrim, i no a voluntat,
la caixa dels records.
La sensibilitat
ens mostra massa portals, que a cops estan
amarats de llàgrimes.
El dol augmenta la tristor i
el patiment intern brolla.
Records de: trobades familiars, fer el torró a casa, anar a cercar un pastoret pel Betlem a la plaça Major… Tantes persones estimades que han fet la travessia cap a la llum, ens omplen d’enyor.
Com més anys vivim,
la motxilla de records
està més carregada.
Les morts en aquestes dades,
fa que el record
sigui més permanent.
Algú plorarà llegint aquest poema.
He sentit que l’havia d’escriure,
ja què alguns poetes
som terriblement humans
i no ho amaga’m.