¿Què amaga el vell Nadal
que reté la indulgència
per l’excés d’impotència
victimista i banal?
¿És part del desencís
el buit inevitable
després d’un temps amable
de festa i compromís?
¿Reconforta la ment
una copa daurada,
la taula ben parada
i el somriure amatent?
¿Ens desperta el neguit
la gelada nocturna,
talment com una espurna
enmig de l’infinit?
¿Qui dorm entre els cartrons
o embolcalls inservibles
de regals prescindibles
i oblidats en racons?
¿On és l’immens futur
sense falses promeses
ni persistents flaqueses
d’aquest present obscur?
¿Per què només Nadal
remou la indiferència
envers la incoherència
humana i visceral?
Vicenç Ambrós i Besa