L’Albert és un vailet eixerit i intel·ligent que viu en un país , antany ric i pròsper i enguany caòtic i desprestigiat, en el qual els governants i personatges influents tan sols procuren pels seus interessos i afavoreixen els adinerats en detriment dels més desvalguts.
Aquesta tarda de diumenge està escrivint una carta als Reis Mags d’Orient:
Benvolguts Reis Mags: Us prego que llegiu aquesta carta amb tota l’atenció del món. L’any passat us demanava moltes coses i passàreu de llarg per casa meva. No em fa res però aquest any, SI US PLAU, SI US PLAU, SI, US PLAU: Atureu-vos-hi.
Voldria que em portéssiu dues coses: La primera un treball pel pare,que d’ençà que no té feina ja no juga amb mi, ni somriu, ni em fa pessigolles i sempre està seriós i malhumorat.
La segona un sac ben gros per guardar les llàgrimes de la mare i enterrar-les ben lluny de casa.
Ah! I si pot ser, (això no és tan important) ompliu una mica la nostra nevera: Estic cansat dels entrepans de pa amb pa.
El Rei Melcior s’acaricia la barba blanc, es col·loca les ulleres de mirar a fons i els seus ulls savis adquireixen una brillantor inusitada. Es fa un propòsit: satisfarà tots els desitjos de l’Albert i, a més a més, portarà tones de justícia , d’ humanitat i munts de tisores màgiques (NO APTES per a fer retallades a pensions, sanitat i cultura) , a les llars dels polítics corruptes.
El dia 6 de gener hi ha festa gran a la llar de l’Albert.
Nadal del 2013
© Carme Olivé