Enmig de la foscor la llum d’un llumí il•lumina molt. En canvi dins la llum el mateix llumí passaria desapercebut. Potser per aquest motiu les reflexions del Nadal són melancòliques i les d’estiu eixelebrades. En el solstici d’hivern la tardor ens ha furtat la llum i la foscor ens ha robat l’esma. Emboirats de melangies necessitem crosses per caminar i els bons records són un bon ajut. Aquest any, quan passegis entre les lluminàries del Nadal busca els somriures del passat. Recorda a qui et va respectar. Oblida a qui es va equivocar. Segur que trobaràs els somriures amagats. Quan els trobis sols has de recollir-los com les pomes d’un pomer i alimentar al teu esperit.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: la llum no deixa veure a la llum. La foscor ens recorda la seva importància.