Trobava un personatge curiós en un dels evangelis apòcrifs, ZORAIDA, coneguda com ‘la dialogant’, vinculada amb el Gran Sanedrí. Se la descriu com ‘una dona menuda’, afectada potser de forma lleugera de nanisme, i molt activa en el control polític de la ortodòxia jueva.
La seva presència no va ser ben rebuda pels pastors, i hom pensa que la figura escatològica del ‘caganer’, és una mostra d’aquell rebuig.
La seva presència al naixement de Jesús, té relació amb la localització del lloc on es va produir el naixement , – en quina troballa , involuntàriament l’ajuden els Reis Mags – , la seva missió consistia en guanyar-se la confiança de la Sagrada Familiar, al temps que comunicava al Rei, Herodes Antipes, conegut també, com a Herodes el Tetrarca) (Judea, 20 aC – Sant Bertran de Comenge, 39), que al ensems havia encarregat als Mags que li fessin saber on era per anar a adorar-lo, i quina intenció real, era desfer-se del que considerava un competidor.
Els mags advertits en somnis de no tornar vers Herodes, van emprendre la tornada al seu país per un altre camí.
A l’evangeli de Mateu, 2, i següents , s’explica que després de la visita dels Reis Mags, un àngel s’apareix en somnis a Josep de Nazaret i li comunica que el rei Herodes vol matar tots els infants per por que aparegui el Messies anunciat a la profecia i li tregui el poder.
Quan Herodes s’assabenta per la ZORAIDA que els mags l’havien enganyat, s’enfurismà molt i va fer matar tots els infants de Betlem i de tota la rodalia, des dels dos anys d’edat en avall, segons les dades que havia pogut obtenir dels mags.
Recordo un professor de filosofia del Dret a la UAB, era d’origen rus, V. Lamsdorff , que ens sorprenia explicant-nos budisme.
Establia una relació de reencarnació entre les figueres del profeta Elias i el seu successor Eliseu [ primer i segon llibre dels Reis ], i el Baptista i Jesús, Mt. 3 13 – encara que en aquesta ocasió amb els papers canviats, Elies en la seva tesis es reencarna en la figura del Baptista, i Eliseu en la de Jesús -, aquesta tesis la reforça en l’evangeli de Mc 15, 35
Les classes de ‘budisme’ no ens estalviarien però, un examen terrorífic de lògica per part d’un dels adlàters d’aquell professor que defensava la inutilitat de la seva assignatura.
Hi ha moltes persones que creuen en la reencarnació, i moltes més encara, que afirmen que la ‘casualitat’ no existeix, si una cosa i altra son certes, no son aquestes les úniques ‘figures’ que s’han reencarnat dissortadament en els nostres dies.
3 comentaris a “VIGÈNCIA DELS EVANGELIS APÒCRIFS”