A la matinada varen avivar el foc de la escalfapanxes.La llenya seca d’alzina que el foc va cremant produeix, de tant en tant, un seguit d’espetecs acompanyats d’un sortidor d’espurnes que embogides, surten voleiant de entre les flames.Amb el llum apagat, assegut damunt d’un vell escambell i veure i escoltar aquest festival del foc dansaire davant la llar, resulta ser, a més de gratificant, un espectacle extraordinàriament relaxant.Per la petita i centenària finestra de la masia es veu despuntar el dia i a mesura que clareja es nota com el fred es fa més viu.Des del festejador es poden distingir clarament les congestes que en la darrera nevada el tor ha acumulat en els baixants i el mantell blanc que encara rau en les obagues.També des de aquí, es veuen milers de nítides i brillants pampallugues que els primers raigs de sol escampen en xocar contra els petits cristalls blancs de la intensa gebrada que enfarina totalment els camps a la vessant més solana.Al fons, asclada amb el tascó, espera amuntegada sota el cobert un munt de llenya.Al interior, encara il•luminat per la rogenca llum bellugadissa del foc, al fons de la estada i damunt d’una petita posella es veu un pessebre; amb molsa i suro han construït les muntanyes i els prats; amb palets, pedres i plata han simulat el rierol; pintades a mà figures de fang completen el bestia i els personatges de l’obra.En una lleixa amagada arran de la xemeneia hi ha prous llepolies i joguines a fi de que el tió pugui cagar per tots.Per el pis de dalt comencen a escoltar-se les primeres corredisses de la canalla més gran que intenten despertar els mes xics.Recolzat en una cantonada de la llar hi ha un dels protagonistes del dia, un gran tió que arribada l’hora serà estirat arran del foc a llepar del caliu i tapat desprès amb unes tovalles velles quedarà disposat per rebre les garrotades il•lusionades de la mainada mentre en mig d’un guirigall entonaran el caga tió.Desprès tots entaulats cruspirem un bon àpat: escudella i carn d’olla, capó farcit, neules i torrons, cava i vi del país.Tots som responsables de conservar la nostra cultura i les tradicions que ens han estat heretades i de saber-les transmetre als nostres descendents a fi de que la nostra cultura contribueixi a enriquir el món, o si més no, a que no es perdin a casa nostra.Bones festes.© J. Lluís Cusidó i Ciuraneta21-desembre del 2008
