El Nadal del 2004 sembla que serà boirós i fred, fa molts i molts dies, que el llençol blanc cobreix la Vall del Corb i amples zones de l’Urgell, El Pla d’Urgell, les Garrigues , la Segarra i el Segrià; un bon amic del Mas de Bondia, parla d’aquesta terra, com les conques del Sió, l’Ondara i el Corb, defugint així d’una manera intel·ligent, la polèmica de les denominacions comarcals, que finalment acabaran anomenant-se com la tasca o funció que Barcelona decideixi, l’Escorxador, la Deixalleria, La Presó I, II, III ,… (aquesta democràcia, fins al dia d’avui ha posat més persones a la presó, que el llarg període feixista ,sona dur, però és rigorosament cert ); segons el servei meteorològic aquesta situació sembla que durarà encara forces dies, l’Antonio està neguitós, la manca de noticies dels seus fills, i els constants atemptats contra interessos Australians, li fan témer que no siguin a Guimerà per passar junts aquest Nadal, mira de no fer comentaris davant la Mª. Mercè, però certament amb el seu posat de preocupació els comentaris estan de mes.
De ben segur algun dels lectors es nou – sempre sortosament hi ha nous lectors – , i si aquest es el vostre cas, us recomanem llegir-vos, Guimerà, Austràlia, el Cel , que trobarem publicat també a www.guimera.info
L’any 2004 ha estat curull d’emocions per la nostra parella, des del seu casament el 22-05-2004 a l’església de Santa Maria de Guimerà, dut a terme per Mn. Joan Llort i Badies, seguint per l’admiració creixent que l’Antonio va anar desenvolupant pel Mn. , que l’ha fet un dels més – sinó el més – entusiasta dels qui demanen per al Mn l’atorgament t de la Creu d’Or de la Generalitat – de Barcelona – com diu l’Antonio amb sornegueria, continuant amb el viatge de noces en que va presentar la Mª Mercè als seus fills , i va descobrir en la seva companya molts dels racons de gran bellesa que hi ha en aquell continent; d’aquí va sortir el compromís de veure’s tots plegats per Nadal a Guimerà, i ara avançat ja el desembre, l’Antonio està més que trasbalsat perquè ningú confirma la seva vinguda.
El Cosme, l’Antonio i la Mª Merce, tenen les seves relacions a Victoria, i malgrat que s’estimen amb bogeria al pare, la Jackie , la mare i la seva nova parella el John mantenen amb ells unes excel·lents relacions , de fet la Mª Mercè amb quasi 20 anys viu encara amb la mare. El coneixement d’aquestes relacions, tant com dels compromisos laborals dels seus fills, fa témer a l’ Antonio que finalment no els podrà tenir amb ell a Guimerà per passar junts el Nadal.
Recordem que el Cosme és el primer trompeta de l’Orquestra de Melbourne, i en els països de tradició anglosaxona, els Concerts de Nadal son una cita obligada; l’ Antonio és el responsable dels tallers Guimerà, que sota la seva direcció han iniciat una ampliació vigorosa, finalment la Mª Mercè està encara a la Universitat on excel·leix en l’equivalent de la carrera d’enginyer de camins canals i ports de la Universitat Espanyola.
A Guimerà passats els primer moments de curiositat , els escassos 400 habitants que hi resten a l’hivern, han sabut envoltar d’una amical discreció la història de la nova parella; la Mª Mercè s’ha fet amb la mecànica del funcionament d’internet amb rapidesa , i és ara ella qui manté la relació amb la família d’Austràlia, inclosa la Jackie amb la que van fer bona relació tant bon punt és van conèixer, i que certament està convençuda que el que li calia a l’Antonio era tornar al seu poble, i casar-se amb l’amor de la seva vida; l’Antonio s’havia portat molt bé amb ella, però de sempre ella li havia vist una enyorança fonda, que és traslluïa en la mirada perduda i l’absència mental en moltes ocasions i circumstancies. La Mª Mercè estava teixint unes relacions fortes amb tots i cadascun dels fills de l’ Antonio, i no tenia cap dubte de que finalment vindrien tots plegats, fills ex-esposa , i les parelles actuals a passar el Nadal, de fet la taula amb capacitat per a una dotzena de comensals estava llesta ja al menjador de la casa de dalt, la casa on havia nascut i viscut sempre la Mª Mercè.
A l’Antonio se li havia passat l’any en un sospir, desprès del viatge de noces, és va implicar amb la colla que preparava el 1Oe Mercat Medieval, i va entendre el significat de les paraules dites en el decurs del sopar medieval, potser serà el darrer !!!!!! ; el cert però es que a Guimerà hi havia el que hi havia i la naturalesa evident del missatge , calien més mans !!!! , no podia trobar resposta, esperava que tothom fos conscient , de que els cansats son els qui fan la feina, i que l’endemà de la cloenda – com així va ser – és poses fil a l’agulla de l’11e Mercat Medieval; calien canvis !! , doncs a fer-los !!!, calien millores !!! doncs a posar-les en marxa !!!, però per damunt de tot i de tots, el 2005 11e Mercat Medieval a Guimerà !!!!!!!!!. Va gaudir del llibre “Guimerà i el Mercat Medieval “, i va poder conèixer a la major part dels que hi havien col·laborat, en l’acte de presentació a Guimerà que tingué lloc el divendres 6 d’agost. Desprès vindria la militància activa a favor de l’atorgament de la Creu d’Or a Mn. Joan Llort i Bàdies, i la reclamació a l’Ajuntament de Guimerà, de l’aprovació d’un Reglament d’honors que fes possible, que també Guimerà pogués reconèixer la vàlua d’aquest seu fill predilecte, i en el futur de les moltes persones que esmerçaven temps, esforços i fins i tot diners en ocasions en benefici d’aquesta Vila !!!
El novembre havia portar en successius dimarts, noticies dolentes, el primer dimarts, va confirmar a l’anomenat ” carnicer de Texas “, com a president dels EE.UU per quatre anys més, l’espectre d’una guerra mundial, ara clarament contra l’Islam, semblava cada vegada més real i proper; el dimarts 9 la Generalitat va anunciar que aquest any tampoc rebria la Creu de St. Jordi, Mn. Joan LLort i Badies ; l’Antonio i les moltes persones que havien demanat aquest atorgament, passat el primer moment de decepció, una més de les que ” la sinistra ” anava donant al poble català, es va proposar mantenir viva la petició, així que des d’ara mateix, tornem a demanar per l’any 2005, que la Generalitat de Barcelona, transcendeixi els seus límits, i atorgui un reconeixement més que merescut, al guimeranec Mn. JOAN LLORT i BADIES. Sant Martí, aixecaria una mica les negres previsions de l’ Antonio, que juntament amb una nombrosa representació de guimeranencs, assistiria a la presentació a la Llibreria Altair a Barcelona, a la Capital Olimpica !!!, del llibre Guimerà i el Mercat Medieval, a un més que nombrós aforament segons els van dir els empleats de la llibreria ; el triomf total, però vindria amb la posterior degustació de productes de Guimerà, que van fer les delícies de tothom. Que n’aprenguin !!!, va pensar l’Antonio, tot i desitjant com la resta de guimeranencs que aquell acte, marques un abans i un desprès, en l’activitat econòmica de Guimerà; a darreries de novembre, diversos pobles de la part alta de Vall del Corb, es trobarien a Vallfogona, per a parlar de possibles alternatives de futur,; per fi semblava que alguna cosa començava a moure’s en la petita Vall, que havia de ben segur, estat un dels bressols de Catalunya.
Desembre s’escolava cap al final, i a mitja tarda del dia 24, l’Antonio que no havia pogut posar-se en contacte telefònicament amb els seus fills, va dir-li a la M ª Mercè que anava a fer un tomb, i ella li va dir que no tornes tard, que ja tindria la taula parada per als dos; la boira feia encara més fosc i desolat el poble, i en el camí cap al riu no va trobar a ningú, duia un abric gruixut, una bufanda de llana que li havia fet la Mª Mercè i una gorra per a protegir el cap del fred , va creuar la carretera, va baixar cap al riu, i mitjançant la passarel·la es va arribar fins ” Els diumenges “, i des d’allà va intentar concentrar la seva mirada a traves de la boira, en direcció a la carretera que ve de Tàrrega, s’intuïa més que és veia la silueta de Vallsanta, i més enllà només la foscor ; l’Antonio començava a sentir un fred intens, malgrat la roba que duia, quan li va semblar veure, un, dos i fins a tres llums de cotxe, se’ns dubte eren els seus fills !!!!, va refer el camí a cuita corrents, i en menys temps del que és triga en explicar-ho estava a peu de la carretera !!!, certament eren els seus fills, i la Jackie i el John !!!, passats els primers retrets , perquè no telefonàveu, em passat ànsia !!!, van marxar tots a peu cap a casa de la Mª Mercè, l’Antonio els deia que haurien d’haver avisat, que no hi havia res preparat, que, que ,… però en arribar a la casa, totes les llums estaven obertes, i el menjador de “cal Cisco “, lluïa com en els millors temps !!! ; l’Antonio va entendre deseguida que tothom – llevat d’ell – estava en el secret, i que aquella visita constituïa el millor regal de Nadal possible !!!
Desprès del sopar, tots plegats van anar a l’església; cap dels “australians” era religiós, ni sabien massa el significat de l’anomenada missa del Gall, la cerimònia amb l’acompanyament a l’orgue del Cosme va ser extremament bonica, almenys així m’ho comentaven anys desprès algunes de les persones que varen pogué gaudir-ne. A la sortida tots els ” australians ” van anar al cotxe a buscar les maletes, i van prendre possessió de la casa de la Mª Mercè, ella i l’Antonio van anar a dormir a la casa de baix. Cal que os expliqui la nit a la casa de baix ?, no , oi ?,
El dia de Nadal, contra tot pronòstic, el sol va esquinçar les boires i va lluir com per fer evident als nouvinguts, la bellesa d’aquestes contrades, desprès d’un esmorzar en el que les “especialitats de Guimerà ” van tenir el millor dels èxits, – fins i tot en el cas del John, més endavant donarien lloc a una visita a cal Francesc per aprendre els secrets de la botifarra negra amb pinyons, i qui sap si en el futur aquesta menja esdevindrà típica d’Austràlia – , varen fer un passeig fins al molí del Marques, des d’on s’havien llençat lescendres del Cosme i l’Assumpta, i en passar pel costat de la casa de Mn. Joan Llort i Badies, l’Antonio no se’n va poder estar d’explicar-los la història d’aquest il·lustre fill de Guimerà, com tampoc més endavant el Cosme de tocar amb la trompeta duta expressament per aquesta ocasió , l’Himne de Riego, en honor del avis paterns ; en algun lloc del cementiri de Guimerà, és van remoure les restes del Cisco, decididament aquella família eren uns desafectes al regim !!!!
Els dies següents foren inoblidables per a tots , les visites a la Bovera, al Mas de Bondia , el poblet entranyable d’un sol carrer, que fa límit amb la Segarra , a Verdú – varies col·leccions de càntirs, anirien a parar a les antípodes – , a Vallbona de les Monges per seguir el prec de complertes, a l’Espluga Calba per a comprar jerseis a la botiga de la Cooperativa John Fil, i per a conèixer personalment a Mn. Joan Llort i Badies, que ara ja jubilat de la seva tasca de President de la Cooperativa, continuava exercint la seva missió pastoral en aquella població, a Santa Coloma de Queralt per dinar a l’Hostal Colomí de les Gnes Camps , amb aquells “entrants o entremesos ” de la casa que formen part de la millor llegenda gastronòmica de Catalunya, a Rocafort de Queralt per veure un exemple dels cellers modernistes, a Montserrat per ensenyar-los que també els catalans tenim una “muntanya sagrada”, a Barcelona per seguir la petjada d’en Gaudi, que per cert era l’únic referent comú que tenien tots els “australians”, a ……. llocs i hores pel record del tots plegats en anys futurs !!!. També i això ho sabria desprès l’Antonio , algunes de les absències dels seus fills estaven relaciones amb Guimerà i el seu futur, el Cosme havia fet la proposta de celebrar un cicle de musica estiuenc, en una gran finca amb vistes sobre Guimerà que és troba justament enfront del poble, sembla que les perspectives eren bones, però calia treballar el tema amb discreció ; l’Antonio, el fill que gestionava la cadena Guimerà a Australià, s’havia posat d’acord amb la propietat del taller de ferrers en que havia treballar el seu pare abans de marxar, per tornar a obrir, ara com taller de mecànica, ferralleria i forja de Guimerà, també com en el cas anterior el tema és duia amb extrema discreció; i finalment la Mª Mercé, la filla que excel·lia en els estudis d’enginyeria, havia endegat un projecte tècnic amb gent d’altres poblacions importants de la Vall, de Tàrrega i de Lleida, que valoraria si la conversió de la Vall del Corb, en la Vall del Golf, podia fer renéixer humanament i econòmicament aquest boci del cel a la terra. Tot plegat que com quasi sempre acostuma a succeir, és quan donem que ens tornem més rics, i a canvi d’uns quants rodets de fotos – de fet molts i molts rodets, i disquets, i cintes de vídeo – “ els australians ” ens deixaven uns projectes endegats i assolien un compromís ferm amb aquesta terra ; era clar que els veuríem sovint en el futur !
Que el vostre Nadal sigui també, com el de la Mª Mercé i l’Antonio ple de joia, i que l’any 2005, us porti si més no tants projectes com a Guimerà !!
© ANTONIO MORA VERGES
1 comentari a “GUIMERA 2004,UN ALTRE NADAL”
Els comentaris estan tancats.