Anàvem al Santuari de Bellmunt, Videre Maria; seguíem al Sergi i la Ester, els nostres sherpas per les terres dels ‘Tarbelli’, la Maria Jesús Lorente, la Carmen Toledo, el Feliu Añaños, el Tomàs Irigaray i l’Antonio Mora.
Havíem superat la boira, i ens admiràvem del rocam que fa funcions de fonament dels edificis del Santuari i la hostatgeria.
Des d’aquell cim – quan la boira ho permet – es fa visible al sud la Plana de Vic, a l’esquerra veiem la Mola del Cabreres, i mirant al nord una sèrie de cadenes muntanyoses que culminen amb el massís de Rasos de Peguera, la serra del Cadí i els cims de Pedraforca i Puigmal.
Dinàvem a la hostatgeria, i el Sergi – al qui volien agrair, com a la Ester, les seves fineses – se’ns va adelantar a l’hora de pagar el compte. Espero que no em faci una cosa semblant, quan fem un tomb per les terres de la Segarra i la Conca de Barberà, amb obligada parada a l’Hostal Colomi de les Germanes Camps.
En la meva recerca de dades adverteixo flagrants contradiccions entre les que facilita ‘l’enciclopedia de Barcelona’, i les que facilita la pàgina de Sant Pere de Torelló.
L’enciclopèdia parlar de (1 247 m altitud).
Denomina Sarreganyada al primitiu Castell,
Hi ha un general acord sobre que son en realitat 1.246 m d’altitud.
castell de Sa Regany en diuen a Sant Pere de Torelló.
Manifestament, i amb tota consciència atorgo credibilitat a les dades de Sant Pere de Torelló; si calia, teniu aquí una mostra més de la necessitat de crear una eina científica d’abast català. Si el país arriba a sortir algun dia de la misèria econòmica, caldrà plantejar-nos – seriosament – aquesta tasca de fer una veritable enciclopèdia. Ah! , imagino que tots els que han intervingut en això de ‘ la Gran ..’ han rebut la Creu de Sant Jordi, que menys, oi ?
En el segle XI, el comte de Besalú, Bernat i Talaferro, cedeix el castell de Sa Regany, situat en aquest mateix lloc, al seu fill Guillem. És la primera menció d’una construcció, les restes encara es troben davant del santuari actual, i que formava part d’una línia de defensa que comprenia els castells de Sa Regany, Curull i Besora.
El castell va ser abandonat un cop perdut el seu valor estratègic, i el 1240 es fa menció per primera vegada del santuari, tot i que el 1219 ja se sap de l’existència d’una capella dedicada a la Mare de Déu de Bellmunt (Beatae Mariae de pulchra Monte) . El 1392 es parla per primera vegada d’ermitans que fan col.lectes; el 1554 celebren una missa cada diumenge i el 1557 s’amplia la capella i es construeix un habitatge per l’ermità i un alberg. Al llarg dels anys pateix diverses profanacions (1822, 1835 i 1936) i diversos destrosses causades per les inclemències del temps, fins que, el 1982 la Diputació de Barcelona emprèn les reformes que han donat lloc a l’actual santuari, hostal i restaurant.
La imatge que es conserva de la Verge és una estatueta d’alabastre pintat de 22 cm. També rep el nom de Mare de Déu de les alades , per les bandades de formigues alades que pugen a finals d’estiu a morir al santuari.
S’hi pot accedir des de Sant Pere de Torelló- terme municipal al qual pertany el Santuari de Bellmunt ,- per una carretera asfaltada construïda – de manera voluntària i altruista pels veïns, segons ens explica el Sergi – entre 1975 i 1985.
