Anàvem A Torelló, la Maria Jesús Lorente, la Carmen Toledo, el Feliu Añaños, el Tomàs Irigaray i l’Antonio Mora; havíem sobretot d’agrair al Sergi i l’Ester, la seva tasca de guies. Teníem amb ells un deute abans d’arribar i en tindríem un altre en acabar el dia, ja que novament excel•lirien en la seva tasca de fer-nos conèixer les meravelles de la terra del ‘Tarbelli’.
Visitaríem en primer lloc Santa Maria de Rocaprevera; un indret marià que exerceix de magnífic mirador de Torelló.
L’església actual de 1.924 , obra de l’arquitecte J.M.Pericas, és un temple de proporcions majestuoses , d’estructura rectangular amb un gran absis, cambril, cimbori, campanar i atri.
El resultat d’aquest anomenat “Estil Pericas” , es una obra modernista amb barreja de solucions arquitectòniques manllevades als estils clàssics i fins al romànic que – malgrat tot – no fa mal als ulls.
Quan al topònim, s’explica que un prevere torellonenc, de nom Marc Roca, va fer erigir l’any 1.284 un petit pedró/oratori dedicat a la Mare de Déu, prop de la font del Raig. Els primers documents que parlen de Rocaprevera són però de l’any 1402.
Al llarg dels segles, hi haurà noves i majors edificacions :
El 18 de setembre de 1429 es va inaugurar una capella, dedicada a la mare de Déu de Rocaprevera, sufragada per Antoni Vinyes, del Mas les Vinyes.
El 12 d’octubre de 1805 s’inaugurà el nou santuari, per ruïna de l’anterior.
Rocaprevera – com tants i tants monuments – serà objecte d’ actes de destrucció i vandalisme, en els primers dies del que s’ha donat en denominar com Guerra Civil. La imatge de Santa Maria serà destruïda.
El 15 de setembre de 1940, es va beneir i es va col•locar al seu cambril la nova imatge, que porta l’Infant assentat a la seva banda dreta; aquesta és l’única semblança d’aquesta talla amb l’original.
En fou creador l’artista barceloní Josep Maria Camps i Arnau, assessorat pel doctor Fortià Solà i per Josep Maria Pericas.
Ens expliquen quan podem accedir al Cambril, que també aquí pateixen el flagell de la falta d’educació i respecte, que es tradueix en el robatori dels diners de les estampes i goigs, i sovint en la destrucció de bens de l’església.
Ens dol constatar que han arribat ja fins aquestes terres interiors, els brètols, i vàndals, que constitueixen de fet les ‘noves tribus dominants’ , en aquesta Catalunya que és únicament sobre el paper ‘ tant rica i plena ‘.
Senyor, allibera el teu poble !! . Escolta la pregaria que et renovem una vegada més, ara per mediació de Santa Maria de Rocaprevera.
Amen !
