Que cal visitar de Solsona, si el teu company de viatge és diu Joan Escoda Prats ?.
Doncs si, la Plaça homònima, que exerceix de facto – per qüestió d’espai disponible – de Plaça Gran.
Ens saluden des de l’alçada les cares esculpides a les bigues de fusta, i per descomptat el conjunt arquitectònic gòtic, de la font de Sant Joan; el cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors, un cóm; al damunt hi ha la capella que dona nom a la plaça.
Antigament va ser coneguda amb el nom de font Major. El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella. En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.
Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella i al segle XVII els veïns hi van construir damunt la capella dedicada al patró de la plaça i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar a firaires i compradors , el compliment del precepte.
Josep Maria de Sagarra, dedicarà un dels seus poemes a aquesta plaça :
RECORD DE SOLSONA
Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m’estic a la Plaça de Sant Joan;
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.
Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d’una altra vida
on s’anés a abeurar-hi un glop de pau.
Jo no sé pas per què jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
amb una noia sols per companyia
sens besar-la ni dir-li cap lament.
Veure el tresor que d’aquí estant s’albira
sens esflorar-li el seu cabell gentil,
sols sentir-la a la vora com respira…
I respirar aquest aire tan tranquil.
Nosaltres fem un recull d’imatges [ inclòs el poema ], i continuem el nostre passeig per Sàtar Aisuna [ refugi d’Aissó ]; topònim d’origen àrab segons Manuel Bofarull i Terrades.