L’Yitzhak Mogilevsky, era un personatge peculiar, tenia casa a Plockton, Escocia, malgrat que per la seva professió “oficial” , fotoperiodista de la Libre Belgique , passava fora llargues temporades.
A banda de la fotografia, en la que excel·lia, havia fet estudis de neurocirurgia a la Universitat de Beijing, obtenint un cum laude, no em parlava mai però, d’ aquesta “formació”
Rebia un bitllet d’avió per anar a España, per cobrir les manifestacions de l’extrema dreta – que no havia aconseguit obtenir la majoria per formar govern – i que intentava per qualsevol mitjà, impedir la formació de govern per part dels partits “ democràtics “.
Tenia però, una segona missió, castigar “ de forma exemplar” als jutges més conspicus en la practica del lawfare contra minories nacionals, adversaris polítics, …, i àdhuc extremadament tolerants amb fets i conductes manifestament criminals dutes terme pels seus afins, practicant un “laissez faire, laissez passer” , que degradava la justícia.
L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de noviembre de 1968), titular del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible (Mitms), deia; el ‘lawfare’ es una realidad: “Negarlo es un gesto de cinismo”
La justícia es restringia per als espanyols – amb el silenci eixordador dels sindicats, dels sectors relacionats amb l’aplicació del dret, dels “ defensors del poble “ , i de les O.N.G , i per descomptat TOTES LES FORÇES POLITIQUES – amb l’invent del Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM), un peculiar índex de de referència que es faria servir per donar, o no, ajudes i/o subsidis a les classes baixes. La mesura la introduïa José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 de agosto de 1960) l’1 de juliol de 2004 en substitució del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que s’havia emprat fins aleshores -, aquest fet, implicava que llevat de tenir recursos econòmics, o de comptar amb “ caixes de resistència” , la defensa dels acusats requeia en advocats d’ofici.
L’Yitzhak Mogilevsky, investigava els antecedents familiars del jutge, el seu avi, havia format part de les tropes franquistes que sota el comandament del “ carnicero de Badajoz “Juan Yagüe Blanco (1891/1952)
El jutge – sempre envoltat d’escortes – es sorprenia de trobar-se dins de casa seva un subjecte al que no coneixia, que li injectava un líquid al coll que li impedia enraonar, el sorprenia més encara, quan l’home li deia que avui seria per a ell el judici final, i li practicava un parell d’incisions a l’esquena que li provocaven que el braç dret quedés elevat en un angle al voltant de 40° sobre l’horitzontal i lleugerament girat cap a la dreta. L’esfereïa el darrer comentari, a partir d’avui , i fins que t’arribi la mort , només podràs optar entre viure amb el braç permanentment aixecat , o perdre la mobilitat de les extremitats superiors i inferiors.
Trobaven al jutge, assentat en un cadira, amb el braç dret elevat en un angle al voltant de 40° sobre l’horitzontal i lleugerament girat cap a la dreta, sense poder enraonar, i plorant.
L’Yitzhak Mogilevsky, feia magnifiques fotografies de feixistes cridant i fent la salutació amb la mà alçada davant de la policia, i altres en el que se’ls veia recollint els 500€ de “ compensació”, i/o en altres casos rebent el pagament en “ especies “. Tot i així , dia a dia, el suflé anava baixant, …
Li calia preparar altres “ treballs” , la llista dels que feien, i havien fet lawfare , era molt llarga, i per alguns els torrons de Nadal, serien durs de pair.