En Jon i la Martina frisaven per arribar al desembre.
Cada any la mare els hi confeccionava un calendari d’Advent, els hi explicava que hi feia 24 butxaquetes perquè eren els dies que faltaven per arribar al Nadal, el dia que havia nascut Jesús.
I com s’hi esforçava la mare per tenir-ho tot a punt. Quinze dies avanç ja començava amb els preparatius. Fent llistes de tot el que se li acudia. Atrafegada, anava d’una botiga a l’altre cercant el més adient. Això si, en arribar a casa la mare amagava un munt de paquets en un lloc secret, no fora cas que li espatllessin la sorpresa.
Cada nou jorn en llevar-se, obrien il·lusionats i plens d’emoció una nova casella del Calendari.
Que si uns guants, que si mitjons, que si cartolines i pintures per a treballs manuals… El dia tretze, ja sabien que tocava, cada any el mateix anar a la fira de santa Llúcia, comprarien molsa, rams de vesc a les paradetes d’artesans, amb sort els cauria una nova figureta per a fer el pessebre.
També feien galetes de gingebre, acolorien les postals de Nadal, i col·locaven el tio amb barretina i tapat amb una manteta que dia a dia anava creixent.
Ja era l’últim dia, ara venia la nit més esperada. Ja sonaven les Nadales mentre els avis i els tiets anaven arribant.
La taula ben parada feia goig de mirar, les espelmes enceses i també el fanalet de la cova on hi havia el nen Jesús.
Els avis i els nens recitaven un poema que havien fet plegats.
Un cop en Jon i la Martina havien bastonejat el tio repartien les llaminadures que els hi havia cagat.
Per acabar cantarien Nadales amb alegria i emoció.